Lligaria
el seu menut nuvolet amb un cordill
I
així, segur el manaria:- Cap a qui, cap
allà...
Dins
hi tenia totes les armes: defectes i virtuts
privant
de obrir-les a ulls estranys, no fos que li copiessin
i
qui sap, qui sap si, la maldat el vogués destruir...
Passava
pel sedàs de seves creences als altres vagarosos,
no
jutjava bé creure de totes totes altres nuvolets circulants,
segur
que tots eren plens de seves expresses dictadures
i democràcies
arreglades a to dels mandamás d’aquell univers...
Molts
de farts se’n aprofitaven i expropiaven
nuvolets menuts
engrandint
la seva infesta nuvolada assegurant-se
propietats...
Amos
d’aquell univers procuraven que continués aquell embull´
manant,
instigant, afusellant amb paraules els nuvolets
que no
els aplaudien... Com podia permetre el núvol gran i potent
que un
nuvolet menut pixés a tort i a dret davant ses narius ?
i
seguiria la lluita eterna de nuvolet contra nuvolada
DE
REBAIXES 15.- ANTO.- T.E.- 1-9-15.
.......SILENCIS
55.-
La veritat de la mentida és repetir-la incessantment fins que cal com veritat
inqüestionable.