Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nuvolet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nuvolet. Mostrar tots els missatges

dimarts, 1 de setembre del 2015

DE NUVOLETS... aquarel·la



Lligaria el seu menut nuvolet amb un cordill
I així, segur el manaria:-  Cap a qui, cap allà...
Dins hi tenia totes les armes: defectes i virtuts
privant de obrir-les a ulls estranys, no fos que li copiessin
i qui sap, qui sap si, la maldat el vogués destruir...
Passava pel sedàs de seves creences als altres vagarosos,
no jutjava bé creure de totes totes altres nuvolets circulants,
segur que tots eren plens de seves expresses dictadures
i democràcies arreglades a to dels mandamás d’aquell univers...
Molts de farts se’n aprofitaven  i expropiaven nuvolets menuts
engrandint la seva infesta nuvolada  assegurant-se propietats...
Amos d’aquell univers procuraven que continués aquell embull´
manant, instigant, afusellant amb paraules els nuvolets
que no els aplaudien... Com podia permetre el núvol gran i potent
que un nuvolet menut pixés a tort i a dret davant ses narius ?
i seguiria la lluita eterna de nuvolet contra nuvolada
DE REBAIXES 15.- ANTO.- T.E.- 1-9-15.
.......SILENCIS
55.- La veritat de la mentida és repetir-la incessantment fins que cal com veritat inqüestionable.


divendres, 4 d’abril del 2014

POSTA DE SOL...aquarel·la


En el fil tallent de l’horitzó es baralla la llum.
Sa majestat s’ajoca, tou llit, banyat de coloriu.
Grocs, vermells, ataronjats... Policromia...
Allí en l’instant quiet s’hi belluga un nuvolet.
Tofa tova, miracle estarrufat, ara es complau
bevent en la copa de la deïtat que s’allunya.
Es remena en el bassal... Quina delícia...!!!
A cau d’orella bufa el ventijol, savi en moviments
i li ha dit bellugadís amb sorneguera explicites :
- Ja saps que el teu goig fuig i set acaba?
- Que maldestre – sorolla el nuvolet – Em fas la por
de que la tinença de la joia em cau com aigua de les mans ?
- T’enfosquiràs sense remissió i acabarà el bon viure...
Negre destí tens... Teva vida en perill... Ets al pou...
Ara, si tu vols, agafat de la ma abans sigui ja tard...
Veus la lluna ja surt, allà en lloc contrari d’on som?
Allí, si vens amb mi,et transformaràs emblanquit com ella...
Abrigaràs la llet del seu immens perfum... Hores cordials
...................................................................
Baix al terral, una parella,
davall florida prunera
besava paraules i dits acaronaven el Si.
- Apropat a mi com el nuvolet a la lluna.-.
I les fulles davall seu feien musica compassada.
I la prunera se’n reia amb pluja de pètals.

DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E.-3-4-14.