Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llum. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llum. Mostrar tots els missatges

divendres, 9 de març del 2018

SENSE EL RECORD...aquarel·la



58.- 26-2-18
Sense el record el passat existiria ?
Cauria en pou negre sense llum.
Recordem  aquella cadira on reposàvem
a l’entrada a la fresca, a les nits al carrer,
al hivern vora el fogardal prop la tupina
que coïa els fesols per carmanyola d’esmorzar...
Aquells molls  per atiar el braseral
o les torradores on el pa prenia gust celestial.
Aquell got de cristall, dur com pedra,
prou que en seus cops al terra, mai s’esberlà...
Aquells quadres de verge o de sants
on nostres precs esperaven realitats,
o aquell mirall que et deia, com creixes, vas brut,
avui encorbatat?, pentinat que vas embullat...
Quantes vides que ens presenta eix altar.
La comunió en el passat, tendre i digne i esperançat
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 26-2-18

dimarts, 20 de juny del 2017

dilluns, 20 de febrer del 2017

ENS CLAMA LA LLUM... aquarel·la


Ens clama la llum,
Borratxins ens hi submergim
caminant fins a palpentes.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.-20-2-17

divendres, 19 d’agost del 2016

RESSUSCITEM... aquarel·la xinesa


Ressuscitem...
En l’ombra i en la llum...
calciguem els passos de la quietud
de la fosca que ens envolta,
Però pensem, raciocinem, vivim
en el misteri del seré assossec,
i ens desperta la llum
com flamarada que ens enlaira
i la parla s’aixeca i es disten.
Fets d’ombra i llum,
repòs i moviment,
calma i enlairament
estem entre el cim i el pla
en pensar i realitzar...
Sempre a punt de ressuscitar.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-19 -8-16

dimecres, 17 d’agost del 2016

I EN L'HORITZÓ... aquarel·la xinesa




I en l’horitzó s’obria la llum...
La nuvolada estesa xuclava color.
El mar quiet intuïa l’afrodisíaca conjunció.
Prop el rocatge contemplaves l’espectacle.
Cap barca en la mar,sols la coloraina fluïa.
La mirada tenia el seu mirall esvelt.
Tu et feres sirena i et llençares al toll
i les gotes de teva alegria
s’espargiren com llum
i la nuvolada feta coixí
baixà a veure’t feta espuma.
Aquell capvespre de sol a la posta
ell s’ajocà a l’aigua i et besà amb fruïció´
DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 17-8-16

dimarts, 28 de juny del 2016

LA LLUM... aquarel·la


Del cansament de la nit,
enclofada en el seu viure fosc,
desperta la llum en l’horitzó
ara escampant ses prebendes.
N’hi ha que rebran la llum primera
com rovell d’ou esclafat de groc
que inunda i marca quant toca...
Rere l’ombra del muntanyot
no hi arribarà l’alegria
i es fondrà la lluïssor del color.
La fosca també pot viure
com ombra perseguida...
En mig del prat veureu l’arbre
que s’engull els reflexes
i deixa caure sa figura
com retall obscur perfilat.

DE REBAIXES 16.- 28-6-16.

dimecres, 18 de maig del 2016

VIVIA DINS EL SILENCI... aquarel·la


Vivia dins el silenci, quiet de llum.
Clamava al núvol claror nítida.
Sense el sol li variava el temps.
Ell com ruc anava donant voltes
a la sènia de les idees dins el camí
circular ple de seves femtes...
Amb els cabassets als ulls poc percebia
més que la ferum de seves podrides deixalles
Vacunat  del temps dava tombs
sense saber mai  on parava...

DE RBAIXES 16.- ANTON.- 18-5-16.

diumenge, 18 d’octubre del 2015

ELS TEUS LLAVIS... aquarel·la



Els teus llavis escriuen al vent
la coloraina de la paraula amable..
Quin somriure em porten escoltant-les
com un desgranar de magrana gra a gra...!!
i en la profunditat del besllum ho comparo
a la posta de sol de barrejats colors
que canta himne eufòric de tendresa
i quan la serralada amb va resumint la llum florida
i escolta la teva melodia, s’inventa
l’aplaudiment del arbriu que guaita
l’última alenada del sol al capvespre...
Fluida veu no desapareguis
quan clogui ull la mirada de l’eterna llum.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 17-10-15.
........ SILENCIS
66.- Com voldria calmar l’intern que no calla...!!

dissabte, 29 d’agost del 2015

DINS LA LLUM... aquarel3la


Dins la llum es desfà la l'ombra,
la paraula crida versos nous,
la boirina calla quieta i seriosa
i el pas per veure el futur
puja fins al turó sense rossolar.
Situat en el lloc li calla la victòria,
no se li desfà el mes de les prebendes
i aplegat en la assolida creuada,
que necessita la veu que no calla
li diu la realitat del que succeeix...
No aquietem el pas, la consciència
ens diu que tenim la veritat plena .
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E..- 28-8-15
........SILENCIS

52.- No vull que estiguis solament al meu costat, prioritàriament del meu costat.

dimecres, 15 de juliol del 2015

I VINDRÀ UN DIA... aquarel·la


.7 - 6 - 13
..I vindrà un dia que el miratge serà claror diàfana
que s’estendrà sense estirafollar
i veurem créixer abundant i tangible
el cop de maçola 
que obre el cercle del nostre madral...
Revertirà en estany ple de riquesa,
- ciris que cremaran tota una eternitat -.
Afanyem-nos  la llum arriba sense llastre  
la percolació esdevindrà un futur
sa i net... Viurà la LLUM en l'imperi
DE REBAIXE 13,. ANTON.- T.E.- 15-7-15

divendres, 10 de juliol del 2015

LA ROSA I LA LLUM,... EN FARIA 81... aquarel·la

 


17.- LA ROSA I LLUM...

................. salms de l’Amor.
.... i la rosa creixia ufana 
Buscant el seu amor, la llum...
De menuda prop del bassal
Fulles i punxes del ramell
Creixien donant forma al fruit,,,
D’aquell capell sorgiria amb goig
La rosa fullosa, roja, impressionant.
S’aixecaria con antic castell
Posant sa excelsa dignitat
Al arbitri solidari d’un raig de llum
Es confessava amb delit
Que perfumaria el raig de sol
Seria com una abraçada plaent
Un donar-se... sacrifici infinit.
DE REBAIXES 14.- 28-2-14.- ANTON.- T.E.
................
10-juliol-15
la rosa compliria 81 anys...!!
Fa un temps la robaren del seu jardí.
Seu destí arribava a meta.
Tallà la cinta de la immortalitat
que es beneeix en el record dilecte
que no s'esborra mai de mai
Quants records ens duen seva Pau i Amor !!
El foc és viu per que viu en nosaltres.
..........

Anton i tots quan la estimaren..

dijous, 30 d’abril del 2015

LLUM...FOSCA... aquarel·la


La llum viva i aspre em crema
la solitud de l’ombra encoberta
en el bosc del no res de la calma...
Retorno al oratge de pinsans i cadarnes
volent el seu cant noble i ensenyorit.
La florada cobreix el  camp bellugadís
i la calma calla arraulida en les soques.
Els llucs s’alcen, sagetes al ventijol,
totes porten noves, llueix la brosta
i el sol aplana sa mirada constant i viva,
Tot és vida sorgida a la llum inquieta.
Els colors es distreuen en pintar el mirar
i subjugat per la coloraina em desperta
del naufragi de nit sense lluna ni estels.
La soledat s’amaga en un racó a l’ombra...
L’esbotern de la llum aclareix la parla
de la natura que no es cansa de lluir-s’hi...
I la vida segueix el seu tic tac de cor
sense pensar en nova nit a que s’aboca.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 30-4-15
...........SILENCIS
67.- L’amistat vertadera és com un cavall
que quan el muntes és posa a trotar



amb tu damunt si ho necessites.

dimecres, 12 de novembre del 2014

LLUM DE TARDOR... aquarel·la


...i l’arbriu es reflectia
En el mirall de l’aigua...
Quina joia tenir llum...!!
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 12-11-14.


dissabte, 21 de setembre del 2013

PER MÉS QUE LA TALLIN... aquaella




Però si que deixaria el seu perfum

per que fos llum
de la terra.
Anton.- 21-9-13

divendres, 7 de juny del 2013

...I VINDRÀ UN DIA... aquarel·la

.7 - 6 - 13
..I vondrà un dia que el miratge serà claror diàfana
que s'extendrà sense estirafollar
i veurem crèixer abundant i tangible
el cop de maçola 
que obre el cercle del nostre madral...
Revertirà en estany ple de riquesa,
- ciris que cremaran tota una eternitat -.
Afanyem-nos  la llum arriba
sense llastre  
la percolació esdevindrà un futur
sa i net... Viurà la LLUM en l'imperi.

divendres, 4 de gener del 2013

FOSCA..., LLUM... !!! ... boli ràpit



( Restes de trenets del 2012 )
La fosca era evident,
No veia res, res, res.
Ens fa falta la llum.
Quin miracle més antic
La claror del sol !!
Meravella !!
I la fosca era evident,
Per que la bombeta va fer pum !!!
I la claror desaparegué.
Tenia bona ma.
Desenroscà. Collí el cap
I el nou miracle...
Roscà el seu cap
i al instant és feu de dia.
Tot el seu cos il·luminat...
Des d’aleshores
es sent un il·luminat.

Això se li acudí
Al fondre’s la bombeta.
I si s’apagués el Sol ?
La clepsa pensà
-Allí és la vera claror...!!
Deixem-nos d’històries.

Ai, fill meu que no ens falli
la llum de la clepsa...!!!

dimecres, 25 de juliol del 2012

LLUM I FUM... aquarel·la


Gaudiem de la claror, de la llum.
ara, per deixadesa ha sobrevingut 
el maleit foc, el sendrós fum.
El cel nitit, blau...,
pàgina llustrosa,
és feta escarabat negrós
que tot ho vola.
Qui tornarà gerdor de verd
el terral , ara, nu... amb flam
de passió de baixesa...

Bandera vermell i groc
d'apassionat or i foc
teníem...
Nostre terral
difamat...
Veig el foc
en nostre lloc
i no puc combatre'l.


dijous, 1 de setembre del 2011

QUAN LA LLUM ES FA SILENCI



 1 -9 -11


Quan la llum es fa silenci,
orbs els ulls tancant parpella, 
en l'abisme intern del record 
brulla la font dels passos dats. 
Ensopeguem en el blanc o negre, 
apartem barrumballes de por 
i l'escenari obre ignot paisatge... 
   Som nosaltres i el nostre JO ? 
..................... Anton

diumenge, 21 de setembre del 2008

SENTIRAS LA LLUM...

Has sentit mai el desig ple de que naufragui dins teva boca el gra de raïm?
Com si l'envolcall o el vestit obrís la seva tendresa en el receptacle perceptiu del gust.
I és desfà poc a poc amb inefable armonia dant tot el seu a canvi de res.
El vestuari el pengem ben plegadet, i les perles les guardem
mirant-les al besllum.
I en dins de llavis i dents
se'ns lliura el manà que desitjavem liquant dolçors de fantasia
que ens extasia com entrant en espiritual estrat.
Quins moments ingràvids ens sonriuen !!
Quanta delícia en esperit i cos !!
La lletania de la feliç vinguda és fa patent com si fos eternal.
---------------------
SENTIRAS QUE LA LLUM...
escrit d'Antoni Fortuño Sas - 20 - 8 - 08
-------------
Sentiràs que la llum puja a la boca
Com alè crit que trenca el teu neguit
Que llença aroma i en son camí evoca
L’ardor tensa que vibra en ton desig.

Veuràs la claror que al solcat es baralla
Amb les flors i terra aclarint colors,
Elles li tornen la besada dolça que no falla
Estenent intens el moment, aclarint foscors.

La vida que el color dona sens cobrar-ne
Ni calderillam de rou, ni angoixes fetes font
Ha colrat de llunes d’encens sense mirar-ne
Si el benefici plaent serà el seu conhort.
....................

dijous, 17 de juliol del 2008

PER OBRIR O TANCAR LA BALCONADA...


Per obrir-la o per tancar-la
a la balconada
hi actuen tres poders:
Llum, pluja i vent.
La llum és l’ull obert
La pluja entra pel finestró sense vidre.
El vent el forrellat s’enduu.
Es posaran d’acord
en el conviure?
........................
El balcó és ben fermat,
aguanta bé tota envestida.
La llum obre son finestró
i en la cambra tot claror respira.
La pluja ha tret baldillò
i entra abundant la gota d’aigua.
Però vindrà després el vent
ablanarà el forroll tancat
i la balconada obrirà sencera
a llum, pluja i propi vent
sense cap impediment
per circular-ne per l’estança.
El vent, el prepotent
és l’amo dins de la plaça.
El balcó abans tancat
tot l’habitacle cegava...
Donant crèdit als poders
solament obre o tanca.
Pot ser-ne un ull despert
o dormint a màrfega de palla
amb parpelles removent
segons el poder que el mana.