Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris relats conjunts.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris relats conjunts.. Mostrar tots els missatges

dimecres, 28 de març del 2012

RELATS CONJUNTS 2ª ENTRADA --SOLEDAT...


He tornat a entrar en el blog de la Pilar AENCESADELLUMi no he resistit continuar la visió de la foto d'una altra manera a la ja editada. 
27 - 3 - 12 
Caminava com perdulari 
com si res li importés... 
La musica de jaz, la seva banda
 ja havia plegat...
 Moria un dia
 en que el diner no corria
 i els estralls a ses economíes
 assecava les butxaques
. Tots els records viscuts
 s'anorreaven davant l'evidència...
 Sense sal la seva vida
 s'esporuguia, cap batec
 retornava als seus assolits somnis...
 Avui.callat,
 assistia al espectacle impensat
 d'una banda que es refeia,...
 Altres havien trobat la fòrmula
 i ell amb enyor contemplava
 el desfici produint-se dalt l'escenari.

 El cigar encés era propici
 per incrustar en ell el seu oblit 
La sort no era dona del seu premi
 i la disort ofegava tot agraiment
 Ni la musica que portava en els dits
 aixorrubillava els pensaments
 immersos sempre en la seva núvia... 
Penjada al coll, amb mots a la boca
 amb el bes sempre al clatell 
no sabia desfer-se'n. Neguitós fumava...
 Volutes que desfeien el seu sentir quiet,
 com si elles anessin a fer petons
 d'estima a la SOLETAT amb qui maritava
 No sabia si beneir el dia
que la va trobar i s'hi abraçà
. Res apartava el pèdum de la seva ma. ............ Anton.

dissabte, 20 de novembre del 2010

continua RAMIRO - 3 .- de relats conjunts

19 – 11 – 10



RAMIRO – 3


La Coloma, la gosseta que es cuidava del ramat, va despertar allà vora el foc i la cendra de la llar del mas i aixecant-se de quatre potes va dessonillar tot el cos espolsant-se i estirant les potes i coll i un dèbil gemec posant nervis i musculatura en moviment quedà llesta per sortir a fora a fer el primer torn de vigilància. Amb dos salts ja era al Tormo vermell . La seva miranda li daria noció del que es coïa més avall... El fum del poble, algun cant de gall i altres etc. ,que li deien que la calma regnava.
Baix a peu de la creu, fita on les propietats del Ramiro començaven, va entreveure un subjecte estirant una bici. La costa... a peu. S’anava apropant. Entrava en seus dominis,... A córrer a veure venir.
-On aneu... ja vareu venir l’altre dia... Si, el primer de penjar rialles...Però els altres us ho varen tapar i la feina... Dos vegades...Sou treballadors, si,... Però a l’amo no li agrada... Com no ho ha esquinçat tot... - xerrameca la Coloma no deixava avançar al personatge matiner.
-Vinc a fer un negoci amb tu.
- Què és això de negoci...?
- Que si m’ajudes pots tenir un premi...
-Un os gros per rossegar ?
-No... Que no caldrà que bordis a ningú... Que no et caldrà matinar... Què...
-Quina enganyifa em voleu vendre?
- Tu procura que tot el ramat voti...pel personatge que vaig penjarf ahir.
-No les deixo ni córrer ni botar que xafen tota l’herba i per passar l’any... No,no crec que us sigui útil.
-Si fas el que dic,... Que votin al que vaig penjar jo, tindràs un premi ...Jo et pujaré un mascle de la teva talla i que a demés de fer la teva feina ja saps et dedicarà tot el seu afecte,... fins podeu jaure junts a les nits...
- Tu de que vas, fill meu... Un gos...? Jo ja tinc la meva parella, saps, la Graciela, que em tracta com una rosella sola en mig del sembrat ...Tu et deus fer amb la bicicleta que veig que la portes entre cames i no pots viure sense ella i vols arreglar-me a mi, la Coloma...
Estupefacte el subjecte mirava l’artefacte com sentin cants de sirena d’un altre mon... El seu amo que creia que els demés eren babaus...!!!
-No t’encantis que si surt el Boc... faràs cap a dalt a l’artefacte ... que tu també et creus un déu.
...de pa sucat amb oli.


divendres, 18 de setembre del 2009

390 -- RELATS CONJUNTS .- EL FUMADOR


EL FUMADOR
Relat sobre un quadre de J.Gris.
RELATS CONJUNTS
Escrits d'Antoni Fortuño - 17 - 9 - 09
En aquells grans magatzems es feia liquidació d’estocs o també dit rebaixes.
El dia que es dava per el començament dels descomptes quan les portes varen obrir, una riuada de gent omplí l’establiment. Robes cares les podrien trobar a baix preu i qui no busca l’estalvi...?
En els mostradors les robes mogudes per les mans àvides del tocament de la finor de sedes per provar en els seus cossos l’efecte del seus desitjos era enorme i semblava més una batalla campal que una venta normal.
La dependència devia fer ulls i mànigues per que res marxés sense la convenient factura pagada, ja que la multitud era com lleons famolencs que estiraven l’una i l’altre com si la immensa quantitat de material s’hagués d’esgotar abans d’hora i no és que tots volguessin les mateixes peces, però la por de que se’ls escapés de les mans feia que cadascú tractes d’apropiar-se de la major quantitat possible d’aquell innombrable estoc.
El soroll i fragor de la lluita era evident i fins les veus dels més tranquils eren insòlites.
Un senyor amb un gran puro es passejava per aquell conreu com si fos l’amo i sols mirava els taulells on les moltes mans remenaven com si fos una olla de recapte. Tranquil era el seu passeig quan de sobte es posà nerviós i pegà un crit esgarrifós com si arribés la mort, Tot l’entorn que el va sentir quedà en un silenci de sepulcre....
- Mireu, mireu, aquí el meu gran quadre...!!!! EL FUMADOR....!!!!
Pujà damunt del taulell, s’estengué i cobert de l’infinitat de roba ...
- He triomfat,... Tot queda meu. Que ningú toqui res. Quin COLLAGE... !!!Mai n’hauria sortit sol.... Quina gran pensada.... Ara passaré de GRIS a FAMÓS....
..................
Males llengües escamparen que era un pintor GRIS que es volia fer famós. Jo soc escèptic.