Quan ha passat el vent
Vora meva, m’ha pintat regust
Del dibuix que em donares.
Dues paraules escrites...
Que el vent portava
I s’emportava
Sense que cruixissin queixals,
Ni pinzells pintessin.
No quedava remarcat a terra
El mateix vent ho esborrava.
I per més que espero
Que el vent torni.
No arriba el dibuix
De la paraula....
He estimat, resignat, l’instant
Que, de veritat, mai torna
