MIREU, LA CROSSA MEVA MAI ES TRENCARÀ..
1.- 3 – 6 – 13
Amb l’experiència de
que el braç ja et cau
i vols aconseguir
guardar-lo enlaire...
Amb la soflama
dels bens que han desaparegut,
culls la crossa
que et pregunta que necessites...
Amb la safor del
respir que sempre es queixa,
inútil beneitesa
que s’escudella en teu plat...
Reposes avui de
cap i cul i converses fútils
i se’t esdevé el
concert que el net i netes volen armar.
Junt a tu et
prediquen la bonesa
de cares lluents,
eufòria de festa gran
i recules al temps
on l’aire prometia
disbauxes de vida
que la falç va aplanar.
L’últim o primer
de la colla ja resultes...
l’últim o primer
que com per llavor has quedat
i tens sort
d’aquest bufar de l’aire
que et ronda amb
carícia i a la galta besa
i fins et parla de
un futur que vas escriure fa anys...,
Que seria de tu
sense la crossa altiva
que t’aixeca al
cel i et fa continuar...?
Avui, content, de
temps passats robes alegria
encara que el cor
no para d’enyorar.