2 – 7 – 09Sol en la bocana del pensament,
Sense ajut de rem ni barca amics,
Sirgarem amb el pal de nostra ment
Resguardant-nos en el port de dolç abric.
El mar el deixarem que embraveixi ones
Segurs que seus esquitxos no ens mullaran
I ja en el seti vindran les hores bones
Amb l’airet a galta com ocellets cantant.
Veurem el sol en policroma posta,
L’últim besllum serà visió i resposta
On els colors es mesclin remenant calder.
Tranquil·litat de port serà segura.
Ja no vindrà a robar-nos ma impura
El fanal que per les nits encenem
.
