Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PAU. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PAU. Mostrar tots els missatges

dijous, 15 de setembre del 2016

ENDREÇARÉ LA PAU... aquarel·la



64.- 19-12-12
INVERSIONS
Endreçaré la Pau
que assoleixo fent la guerra.
Em veig útil dins la inutilitat,
també inútil dins la utilitat normalitzada.
En el degotall de la fosca on em trobo,
no obiro i la claror no aconsegueix
trencar la persiana de les idees...
Sord al temps, acullo el meu crit intern
que em recorre la sang sense brullar
i aquesta Pau feble la conservo neta
amb lleixiu càustic de plor
 però sense morrió de gos que bordi...
La tinc amb llevat que fermenti
i tapada amb vànova calenta d'estima
i que esclati en PA per a tots.
La U de la llesca ben tallada per a tothom
que porti com a pa... la PA U  a tot regne.
DE REBAIXES 12.- ANTON.-T.E.- 15-9-16

,,,,,,,,,,,,,,,,,,

diumenge, 28 d’agost del 2016

ANIVERSARI DELS NETS AINA I PAU... fotos pròpies

EN LA FESTA DEL 18e ANIVERSARI DE LA NETA AINA
.......
Encara que m’importa i molt el net i les tres netes
al veure’ls tots junts i a vora el goig se’m sobreïx...
Avui es festa gran a casa nostra, amb goig ho dic.
Avui, l’Aina, la magistratura dels divuit anys compleix
i això es celebra amb petons i abraçades,
amb desitjos i amb reconeixements
i els lligams que ens uneixen s’estrenyen
per soldar amb pau i amor aquest dia en son concert
Volem per ella el goig que porta l’aire,
volem el crit de joia que tots compartirem,
volem que el reble esdevingui pedra persona
volem que el sol calentegi i inflami nostres sers
i li digui amb el cant que a tots agrada
Siguis feliç per sempre, avui i sempre més.
Que no sols aquest complir sigui una fita
si no un continuar en la lluita el viure intens.
Tens muntanya davant per a pas segur assolir-ne,
sense pressa, però amb peu segur, amb cos i ment.
Sense defallir ni un instant en el frec que ara t’empara
amb constància i voluntat i valentia en teu intent
FELICITATS vull per tu en tal gran dia
i celebrar-lo tots junts amb alegria.
per que eixa festa et dugui el BE immens.
ANTON.-T.E.- 22-8-16
foto de Antonio Fortuño Sas......................
EN LA FESTA DEL 12e ANIVERSARI DEL NET PAU.
Amb la serenitat del somriure el veig a vora...
El meu Pau, el nostre Pau, de casa el principet,
que com una crossa que em fa falta, ara i sempre
el tinc a vora amb dilecta estima, amb fer intens...
Avui com la teta Aina celebra seva festa
son dotze anys que poc a poc ha fet ben seus
Avui tots junts amb un sol crit, una veu sola
el dic que vull per tu i sempre la FELICITAT a vora teu.
Que el teu camí sigui constant sense el pas fallar-ne
caminant segur, decidit, alegre, content.
Confia en l’ajut dels que a vora sempre et volen
El millor que puguis tenir per cos i ment.
Celebrem aquesta fita amb goig i joia
Que nostra taula sigui plena de concòrdia
i la FELICITAT la tinguis vora teu.
ANTON.-T.E.-22-8-16

dilluns, 27 d’abril del 2015

FELIÇ DIA PER TOLES MONTSES... FELICITATS !!!.- RECORDANT EL 2009



15 – 4 – 09
Miro amb els teus ulls des de dalt de la muntanya...
Hem arribat al cim d’on veiem nostre treball.
Des d’eix serral les valls que el riu banya
son el producte de l’esforç que ens hem donat.
No és la vèrbola que ens imposa gent estranya
que ens hipnotitzen per fer-nos seus esclaus,
el que veig amb ta mirada és el triomf sofrent que guanya
als que no volen nostre amor i nostra pau.

divendres, 12 de desembre del 2014

FARIA EL SALT... aquarel·la


Aclucà els ulls, serrar llavis i dents
i ordenà als membres inferiors salt al buit.
Clar que abans, mirant de reüll,
es feu conscient del lloc on aniria a parar.
Eren tres graons d’escala que es faria seus:
Un li presentava la Pau, escaló encongit...
L’altre l’Amor, ple de vels de boira,
i l’últim, l’últim, la Llibertat, la gran incertesa,
lloc poc ample que ni li cabia el peu...
El seu salt, polèmic, molts l’anorreaven...
- Quin escaló et falta o falla si dels tres en vas sobrat !! -.
Ell ho duia entre cella i cella, com n’hi feien de falta... !
Provaria d’assolir- los ... es deia, Misèria per Misèria...,
Saltaria amb fe i esperança... Quants el seguirien ?
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 12-12-14

divendres, 22 d’agost del 2014

ANIVERSARI DELS NOSTRES NETS AINA I PAU... aquarel·la


ALS NOSTRES NETS AINA I PAU...
.................
Obrireu la font de nostres alegries
En el mateix dia, en diferent any
I nostre caliu sou per més que passin dies...
Avui, per nostra llar és un dia molt gran.
Creixeu com feren  ametlla i rosa,
El dos tenien una closca dura, l’altra pètal perfumat...
Sigueu valents. Avant amb abraçada fosa
En un futur que sigui d’Amor i de Pau,
FELICITATS.-  T.....  I ANTON



FANTASIA DE LA ROSA I L’AMETLLA...
Inspirat en una foto de Teresa Castelló.
........................................................
Va ser flor de naixent ametlla
joiosa obrint-se, carnuda, salvant-se del gel
i es despullà llençant al terra la camisa
que sa mare li regalava al naixement.
Poca carn demostrava enganxant-se pindoleta
en el ramatge del arbre on anà creixent poquet
amb ses companyes, unint-se, mirant terra
i rebent rou i pluja, sol i vent.
Amb germanes eren felices, fruïen inflant el ventre
amb un verd esponerós omplint l’ametllonet .
...............................................
Mes,davall seu, parterre de fulla verge i tendra,
assumia pletòric lloc com erèctil castell
que per voler barrejar-se amb la nuvolada
feia d’anxaneta esplèndid un luxuriós capell. 
Formós obrí del barret les seves ales
i perfumant l’entorn  es pentinà el cabell
al aire tot el vestit que s’obria i s’obria
ensenyant orgull i joia amb pètals oberts.
S’inflava d’aromar des de son vestuari
mitjons, i calçones, faldilles, brusa i corpinyet
amb més gassa, seus pètals nous florien
donant al ventijol llustre d’angelet.
- Com t’ho fas que estàs preciosa
amb vestit nou sempre lluent...?-
- cantava l’ametlla  a la rosa generosa
que aroma escampava al més noble vent.
Passaren dies i dies sense mirar hores
perfumant el regne, emmelant  l’entorn seu
i amb les solanades i vents i pluges
ella no parava de destil·lar  del flascó excels.
Però tant treball un dia ve que cansa
que tothom vol perfum i ella n’és diligent
i si que un jorn va caure rufagada
i el seu vestit quedà estripat, a terra desfet.
S’agostaven les fulles, abans  fines i tendres,
el rou li feu de plor incessant,empallegós, sincer.
L’ametlla a dalt de l’arbre es treia la sarja...
Badava ensenyant cos dur, llençant vestit verd
que ja mai més usaria aquella clofolla
que havia guardat abans son cos adolescent.
.........................................

La rosa perdia sa vida... L’ametlla fruïa del viure ...
Quin gran dilema jugaven  en seus anhels
La rosa seria seca en pàgines de llibre
L’ametlla guardava llavor seguint complaent
Al deliri de ser continuïtat d’univers.
Al pas del temps complien destins les dos joies
I mai moririen, donant-ne cadascuna son ser.

DE REBAIXES 14.- 14-8-14.-ANTON.- T.E.

dilluns, 3 de juny del 2013

SOLILOQUI AMB EL MÉS ENLLÀ... retrat a llapis de l'Anton.


Retrat del PAU fet a llàpis pel seu iaio Anton.
El marc... L'havia comprat ELLA i qui sap si els designis l'han portat fins aquí.
potser el trenat significa els llaços d'unió que sempre va predicar sobre l'Amor i la Pau.
SOLILOQUI AMB EL MÉS ENLLÀ…

3 – 5 – 13 .- Escrit d’Anton Fortuño
Noia on ets que no em respons ?
Vas emprendre vol com l’àguila
a veure nous termes per ajocar-te,
a fer lloc per a tots, per reunir-nos...
un dia que mai vares precisar ...

I de TU, no en sabem res que ens aclareixi
el camí que hem de sirgar.
Et deixares coses per fer... Tantes...!!!
Que et reclamen i volen saber de TU...

Al veure que no retornaves... Ahir...
El temps ens ho exigia... Ho varem acomplir.
Ahir, doncs, el PAU, camisa nova,
sabates lluentes, vestit de gran...
amb el cor ple de teves doctrines...
es va apropar a l’ALTAR...
Tu sempre deies que seria ta joia
veure al menut beneit d’Amor i Pau...!
Contesta’ns si l’has vist amb l’ALEGRIA,
per acomplir-ne, per ELL, com el dia més gran.

Ja s’ha fet realitat la teva dèria
ja és un home, EL TEU I NOSTRE PAU...

Contestan's, noia si pots, si et deixen,...
...I, si no  tornes , ni sabem de TU ja mai...,
ensenya’ns el camí que a tu porta
per poder explicar-te el acompliment
dels ANHELS que per tots conduïes
dient les paraules màgiques
que sempre impregnaren ton viure:
NOI, POSSA-HI AMOR I TINDREM PAU.

Que siguis molt feliç on ets...
però, parla, ALLÒ, ALLÒ HO HAS TROBAT...?

Ens quedes en el record que acoltella,...

Adéu, fins demà. Anton.

divendres, 23 de gener del 2009

199 -- SE M'HA ROMPUT LA GERRA DE LES VERITATS


22 – 1 – 09
Se m'ha romput la gerra de les veritats
I ara els padellassos no consonen,
Quan vull reconstruir-la
Veient que m’he equivocat.
He esqueixat el llibre dels misteris
I ses fulles se les ha endut la ventada.
Com podré recordar tots els conjurs
Si no tinc prou memòria acumulada?
He buidat la bassa dels records
i l’aigua s’ha esfumat borbollosa
per barranquets i camins erms...
Em falta galleda per recollir-la.
He perdut els amics, gos i gat
que amb poc gastar em distreien .
S’han esgatissat a dentelades crues .
I les ferides han separat ses vides.


He buscat en va l’olleta dels tresors,
la rajola mòbil que retenia diners,
el butxacó de l’armilla i davall gorra
on tabac i paper i calderilla s’hi ajupien.
Han desaparegut enduent-se l’últim pel
de la calba blanca, bosquina aclarida.
Ho he perdut tot, soc pobre físic de coses,
però tinc el silenci que m’ajuda a escoltar
al que pateix calvaris de desamors i guerres.
Reflexiono que ho tinc tot, per que penso...,
i penso el BÉ que puc llaurar
i sembrar-hi llavor nova.
Que supuri el pus del malestar
i sani ferides de guerres.
Penso que em guareix la Pau
fent-ne la Guerra incruenta
al que no deixa prosperar
la Pau vertadera..

dijous, 9 d’octubre del 2008

114 -- VINDRÀ LA PAU.


VINDRÀ LA PAU
6 – 10 – 08.
Esperaré demà que vinguis
Amb la lluerna groga de bon matí,
Sense nuvolada, amb fresc aire
Retornant-me la vida que volia eixir.
Arribaràs amb el lladruc de gossos,
Amb kirikís escardussats de gall,,
Amb el bruel de ruc que ja l’ensellen,
Amb obrir porta de corral quan surt ramat.
Arribaràs com l'abella laboriosa
amb polen a les potes per melar
quan entri al rusc saludarà joiosa
amb les ales plenes d'aires de cant
Arribaràs quan finestró dona llum clara,
Quan a entrada el forroll despassen ja,
Quan peus de dona trepitgen llar de casa,
Quan amo crida al fill a fer treball.
Arribaràs com cançó de matinada
Amb els ulls s’obren a claror del blau,
Quan del foc de llar surt flamarada
I el primer fum s’enlaira com un salm.

Et costarà peonar l’altura de la serra
Guaitant al balcó que entra en la vall
I seràs aquí per tots donant clemència
Després de nit fosca que no acceptarem mai.

dimecres, 24 de setembre del 2008

CULTE A LA LLUM... segon i final.

continuació del post d'ahir 23 - 9 -08

Resen el seu rum, rum, inqusidor i unit...

Agrupemnos tots i demanem i ens seràn concedides

Senyor, Senyor...
Quan al migdia t’honorin les abelles brunzint,
servint-te amb patena d’or la bresca
- romerosa mel i cera fina - lluint
per que ta boca es clogui en sa menja.
Quan la taula allotgi copa i suau vi
que junt amb mel i pa fins l’àngel vell mastega.
Quan havent dinat vagis al llit
no dormis migdiada, tingues delera,
guaita al balcó que mira lluny del dit
posa en marxa ta infinita ciència
i baixa o envia l’arcàngel del teu crit
i parla serena...
i mana i ordres promou i seré condemna
Que ningú treballa per Tu,
Ni un de sol fa sa feina.
Tothom el profit a rebost seu s’endu
i no preguen i donen delmes, ningú hi pensa...
S’han tornat endurits, càustics, bruts,
no sembren blat, panís i cap d’ells rega
la flor i dallen la poncella,
perverteixen als menuts
o els tracten, si no fan el manat, com bèsties.

Sortim del nostre forat,...
i oferim nostre polen - treball d'anys o de dies - a tots....

Senyor, Senyor...
Quan ja es faci nit, i surtin els escarabats
dels taps que clouen els petits forats
que la llum donen les estrelles
i escampin llengües de celístia d’elles...
Quan arribin terra cobrin mantell blanc platejat
besant el desig de Tu a tes meravelles...
Quan beneeixi la claror la foscor de terra i mar
que no embraveixi i que cridi a rebat
per que tothom busqui perdó d’ulls i celles...
L’aigua dels rius d’amor s’ha assecat.
no hi ha concòrdia de bens ni pastorelles.
El llauraor ressec, terròs i estivat,
i el foc immoral arrasa els termes.
Tingueu pietat en la nit,
que s’escoli eix infinit,
que retorni la Pau a les eres
i que la voluntat ompli les llars
de llibres d’indulgències de vostres creences
i tot sigui com abans d’eixes tempestes
i que fe, esperança i caritat
regressin a poblar eixes terres.
--------------------
I que la LLUM del DINER no sigui patrimoni de cervells mesquins,
si no benefici de tots els sers.
Que la germandat torni
escampant la PAU i l'AMOR arreu sense privilegis.

dissabte, 6 de setembre del 2008

TRIANGLE DE FELICITAT


Qui dels tres és més feliç ?
La noia per protegir-ne seus infantons,
la tortuga sentir-se acaronada
i la gateta amb son run run que dorm un somni que no cansa?
Una rodona complerta.
Goig i joia pasa de l'una a l'altra
i es queda establerta en el centre de la falda.
Si el mon tingués eix nucli, ...!!!
essència de felicitat delicada.
Tindríem el AMOR immens i la PAU que no s'acaba.
----------------------
14.- Em veig
com granet de sorra
en la platja gran i llarga,
com pedreta de tant voltar rodona
en el camí exhaustiu, polsós que cansa.
Em veig
peça de mosaic menuda
que la situaren al portal de casa,
tothom la trepitja, ella resta muda
sense queixar-se, sense rebel·lió s’aplana.
Com cullera que el plat remena
i treu la sopa i a boca d’altri l’ha donada,
Com flor silvestre que olor esmena
lluitant amb l’alè del pi, alzina i mata.
Com pedra foguera que treu guspira
i el foc encén en la llar i reialme planta...

Poqueta cosa que poc inspira...,
Però qui dirà que no és necessària
per fer feliç a germà i germana ?
-------------

diumenge, 22 de juny del 2008

AGUANTA MA BLANCA...




7A.- Aguanta ma blanca
- ja era hora –,
el dolor de la ma negra.
.....................................
Dóna-l’hi el calor suprem.
el que se li ha negat
com...,
el consol,
el reconeixement,
la certesa,
la comprensió,
la germania............

Retorna-l’hi, oh, ma !!
el que, a mansalva, li has robat.
L’ombra,
la força,
el calor,
l’esperança,
l’amor,
la pau.....
La seva identitat.

dimecres, 4 de juny del 2008

HAUREM DE BUSCAR PARAULA

4.- Haurem de buscar paraula
que a la Pau volguda acompanyi.
No la deixem sola i que s’apanyi
per que al plat de contra balança
n’hi han dos de burda prosapia
que la faran fora del regne.
No ens estranyi que prosperi
El terrorisme i la Guerra,
Contraris, els dos volen el imperi
d’aquí el món, de la terra.

Uns amb Guerra omplen olles,
canviant cultures i hisendes
i del fusell en treuen rendes
jugant, per honor, amb armes folles.
Volen fer-se seu el planeta
i qui en son burret no vagi
faran que, el que per ells no ragi,
al penya- segat se’ls espenya.

En contra tenen de ismes les ones
que batallen a sang freda
sembrant sang i mort que queda
desbutifarrant bens i persones.
No son amics. Odi es provoquen
Diner i Poder uns reclamen.
Altres ideals perversos aclamen.
I els dos destrucció i mort evoquen.

Si en mig la Pau queda soleta
com conill o perdiu perseguida
pot acabar sa trista vida
quan dispari quelcom escopeta.
Pengem - la a nostra noble bandera
que Democràcia nom porta.
Proselitisme i Justícia obrim porta
per que visqui la Pau en la terra.
-----------------------------------
NOTA.- Si voleu podeu entrar a un altre bloc meu
en TINET DEIXALLES. Ja em direu si us agrada.
Anton. --- ANFORSA .
SI VOLEU