14.- EL MEU FORAT DEL PANY... roda poètica juliol 2011

21.- 7 – 11

RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01

14,.El meu forat del pany

conserva dos mirades,

Interiotitza el més bell,

sublima la externalitat.

La lluita extramurs es trava

rn l’excelsitud dels conceptes...

Paraules, mots, disgregacions,

reverències a l’estament Bellesa.

Em figuro que la barca en el mar

navega entrant o sortint...

De què ?

De on ?

I els seus paràmetres

la  situen

dins del mateix plat.

Enfora o endins

cruspeix la serenitat.

..............

( Seguint a Helena Bonals )

205 -- M'HE TROBAT AMB EL NÚVOL

Foto Joana Puig

29 – 1 – 09
M’he trobat amb el núvol
que porta la pluja que em renta.
M’he trobat amb el vent
i he copsat la carícia amigable.
M’he trobat amb el sol
i m’ha entrat el caliu dins meu.
M’he trobat amb el fred
I he comprovat sa feresa

El, núvol, el vent, el sol, el fred...,
Son companys de caminada,
Que m’ajuden a ser com soc.
Son els meus punts cardinals
Visc en ells, amb ells, per ells.
No em deixen ni els deixo
Quin misteri!!
Son el meu cap i cos,
Pensa i sentiments
Son el meu cos i ànima
Que em porta l’estima
Son ma voluntat, mos braços
Que traspuen treball.
Son les meves cames,
El meu camí per seguir..
Son................................JO.

Foto Montse Subirats.

------------------------

29 – 1 – 09
- Vent, li digueren
- Ven ?
Si no tinc res per vendre.
No he pogut estalviar
No tinc res.
- No, home, no...,
VENT que arrasa...!!!

...........................

.............

204 -- QUAN LA TRISTESA, EL DESENCÍS, EL PLANY S'AJUNTA

27 – 1 – 09.

Quan la tristesa, el desencís, el plany s’ajunta
i és amb tu, no et quedis quieta, mou-te.
Mira el terra que vols per tu i besa’l
amb el camí que fas de records i quimeres...
Trenca l’espill que et difama la cara
i enceta els ulls al horitzó que et clama
Busca en el llavi la paraula que consona
amb la mel a orella
i acull les mans al cor que batega
i que no marxi rere l’instant nefast.

Que brolli la font dels sentiments
que et farà viure el plor estret d’angoixa,
obrint en el record l’escletxa del demà
i temps vindrà a tu com infant a falda mare
buscant la protecció insondable
del futur que t’espera en nou camí.
Ja no és igual la passa que ara peues,
ja no és igual la veu que crida...
T’has despentinat al aire que et sorprèn
i et bufeteja la cara
i no et deixa avançar en ton destí.
Però de dins de les entranyes cansades
Encara queda el menut pretext,
el llevat que a la pasta dona impuls
per caminar el nou sender que et mira

i vol que et lliguis a ell per seguir.

26 - 1 - 09

- Poder, li digueren.

- Ara poder ?

Clar, poder menjar,

poder parlar,

poder pensar...

- No, home, no,

PODER MANAR !!!!

.......................

201 --AL RECER DEL PINS AJAGUT

He col·locat un video que és un camí per on va passar Alfons XIII per anar a inaugurar

una baixada d'aigua. L'hi diuen el CHORRO. Avui està tancat al transit.

Impresiona de veritat.Està penat el passar-hi amb 6000€.

El mateix que hi puja ho filma.- Son tramesses de Mariona.

25 – 1 – 09
Al recer dels pins ajagut
amb el cul a la fullaraca tova,
l’ombra em cobreix en mar de fum
i l’airet em llepa pell i roba.

El sol marxa mig distret
cremant la pedra : còdol i arena.
El barret de palla m’he tret,
la suor del treball antic no em pena

El descans en el cor ha florit,
rellisquen mans, retorna calma
i en cos fuig el trist neguit
que era com al ruc, bast o xalma.

Ara, fins narius ensumen el prec

de l’olor de delicada paraula
que porta el ventijol al meu recer
com entaulant inacabable faula.

186 .- SORTIM DEL NO RES I ENS POSEM A VOLAR

8 – 1 – 09
Sortim del no res
I ens posem a volar
I ens mantenim enlaire
Com esparver superb.

Dalt de nostre cel
Som insondables,
Ni els núvols ens aparten
Del nostre llit blau

Ens creiem,ens sentim dalt
Com invencibles
I una rufagada
Ens remou al penya – segat.

Aleshores estrenyem dents
Tenim el dubte a ma.
Preveiem el suplici
Que ens tocarà ?

Ara,si, caurem de cap
I entrem en el martiri
Per enorgullir-nos...
Què inconscients sent a dalt.

El cop potser de luxe
Ara a terra esbarrats.

182 .-- UN JORN RAMES AMUNT BRANDAVEN,,.

Foto Montse Subirats

3 – 2 -09

Un jorn rames llargues amunt brandaven
Amb la força del verd i son caliu,
Eren la joia del lloc, s’alçaven
Amb l’orgull del juliol d’estiu.
Cobrien el lloc per ombres de formigues,
Fins petots i cigales brumien allí.
I quan passà l’agost i les últimes figues
Coll trencaven, pàmpols es negaven color i brill
El verd de saba que catúfols pujava
Segà tisora i xerrac de tardor.
El fullam tenyia de sang i esperava
Que el vent en fes pletòric jaç en un recó.
Anaren marcint, i, el roig era ja estivada,
Deixaren les rames en independent favor
I un dia la pluja fou la fatal fada
Que destruiria primer el verd, després rojor.
I així la gran gerdor que al camp hi havia
Esdevenia caduca, tallada per la falç...

Quan la impacient eufòria colpeja alegria
No pensa que el pèndul la joia vinclarà ?

177 - FONT TRES RAJOS DIFERENTS

28 – 12 – 08

Font en tres rajos diferents
Que els déus volen fer-nos creure
El tríptic de veritats
Que enceta el líquid de sempre.
La unió fa font de tres ?
La unió fa font unint-se ?
Jo sé....que...
Si tinc Pau és que tinc Amor
Si Llibertat és que ve la Pau.
No cal tres si no una sola
Que tenint-la son les tres.
Paraules, paraules, paraules...
Que compten amb sentiments.
Es comuniquen com vasos
Que venen i van al mateix lloc.
Si som lliures tenim Pau,
Si tenim Pau flueix l’Amor.
I ens venen les tres substàncies
Que mai deuen sortir del cor.
És com l’aigua que de font raja
I ensenya tres canalots.
Unim-ne les tres paraules
En un sol raig, un raig sol.

174 - UNA JOIA, MOLT MÉS UN DIAMANT.

fotos TERE BALAÑÀ

No he volgut deixar passar aquesta ocasió.

Quina preciositat de nena, i quina foto més encertada.
BONES FESTES A TOTS ELS QUE HEU

ESTAT AQUÍ O BÉ HEU PENSAT EN MI

23 -12 -08
JÚLIA – I
Uns dits més suaus que plomes
han resat pell de la Júlia.
tendres i finets com núvols
que caminen per el cel.
Han jugat plenets de joia
acaronant pell novella
acomboiant cobricel noble,
poncella a punt d’obrir.
La caroneta enllustrada
guaita amb un mirar dolcíssim
i els llavis rogets...: - M’estimes ?
-.... a la mare que es complau.
No feu soroll, cap paraula,
és faula que arriba a dir-nos
la bellesa feta nena
que gaudeix rere el plomall.
...............
23 -12 – 08
JÚLIA – II
A la càmera pregunta la nena
- picardia d’ulls, boca i cabells -,
Si aquell estel brillant que du a l’esquena,
és l’estel que guiarà als magics .reis
Pregunta capciosa de la menuda
que no pensa en carbó, si no en regal.
- Jo els faré un petó en la rebuda,
ells que em portin, portin... un noviet guai .
......................

173 -- L'HORTOLÀ JORDI I SES CARABASSES.

fotos del Album Picasa de Mariona - filla del Jordi.

Jo no sé si les podria.

23 – 12 -08

Entaforat dins la seva cuina masovera,
l’hortolà Jordi peülla d’esplèndid fruit.
A destall de reg i aixada ha cuidat l’era
i ara en el taulell exposa sa lliçó de gust.
Dos carabasses que ompliran caldera,
dos carabasses que ha triat com gras model
dos carabasses que juguen a ser-ne la primera...
Collita de constància i amor al seu hortet.
Hortet,dic, si és un jardí de brots de fada
on l’hortalissa esdevé lluint en els crestalls,
bajoques i pèsols, cols i broquilada,
patates i bledes fan la verdurada
que per regiment courien recapte sempre a ma.
És un artista que omple de mel les boques
que endolça les paraules que surten com solfeig,
que amb son treball en fruit torna les roques....
Avui he d’honorar-lo amb veu i ma d’aplaudiment.
Vuitanta anys compleix i en porta
esmerçant treball dins seva horta
des de molt jovenet.
Que sigui per molts anys en el teu dia
junt a fills i nets i l’insigne Maria...
Que en compleixis més, molts més !!!!!

En un altre post en posaré unes de negres,

que també fan goig.

----------

Jordi, Felicitat per tot.

172 -- HAURÉ DE FREGAR-ME ELS ULLS...

foto flickr

21 – 12 – 08
Hauria de fregar-me els ulls
En un llambreig de pròpia impaciència
Per veure el mar.
El mar és lluny i no l’abasto.
Venen les gavines i xerricant a prop
Comminant-me a seguir-les.
Passen alts els núvols com boles de cotó
Esboirats o mig quiets entaforant-se en el cel.
M’estira pel braç com gegant el vent
O xiula bleixant lent suau de sobte.
I la sorra que em besa els peus
Calla.
Allà al lluny o al prop
Les gavines i núvols i vent
Van consumint el seu temps.
Jo, en la sorra, peu nu,
Sense moure la quietud del meu temps.

Hauria de fregar-me els ulls
I aquí en la sorra abandonar la ceguesa
I seguir gavines, núvols i vent
En vers un mar que m’espera.

--------------------

Voldria comentar per ser avui dia de preparació d'aquestes festes.

Tots desitgem la vida, aquí la veig en el mar. La sorra el nostre estatge,

Les gavines, nosaltres,nostra salut, i triem diner i temps, els núvols i el vent

els dos son volàtils... Sols això. Ara el lector

que canvii els ingredients i califiqui i clasifiqui..

171.-UN DIA EL SOL APAREGUÉ ANS D'HORA.

He col·locat en la careta de la pàgina el Pessebre que ha fet aquest any

la Mariona ( M. Montané) i que em va enviar

com a felicitació de les festes nadalenques.

Jo l'he batejat com el

PESSEBRE DEL CARABASSÓ.

-------------

Aprofito per Felicitar a tots els que ens veiem per aquí i als que visito.

FELICITATS AMB PAU, AMOR I LLIBERTAT

i que la CRISIS mori aviat. una abraçada i un petó a tots.Anton.
---------------------

20 – 12 -08
Un dia el sol aparegué ans d’hora
i a la nit va sorprendre en son camí.
Els estels que corrien per la vora
no varen amagar-se rere espill.
Juguesca, maleïda, que portaven
amb les puntes xocaren en vitrall
i amb bleix fi el foc viu en feu milers botanes
i als vidrets trencs, menudalles,
acabaren ses bobanys .
El gran llac que xucla cel nit i dia
en aigua quieta i somorta en rebé
confetti a bocinets, dolça alegria,
Que hi ara juguen irisant-ne bell reflex.
........
20 – 12 – 08

Mirallets han arribat fent llumetes
com si fossin ratetes que juguen a paret
Les flors de vora se les miren espurnetes...
- Pugeu fins nosaltres per diamantar cabell
Poc valentes a dins de l’aigua es mullen,
no tenen hàlit de sostraure empit
- Baixeu valtres – ballant-ne arreüllen
- I ens banyaríem cabussant-nos dins.
.................
20 – 12 – 08

Per dalt del cim una àguila forana,
ha vist un toll grandiós, és ase mort?
El sol que juga ombres de sotana
ha fet que la bestiota s’apropés al clot
Des de lluny grassos tiberi en veia,
quan ha baixat combrega amb desencís,
sols pot mullar potes en toll, ...Tindria
que rentar-se bé els ulls... Si que és precís.

169 -- ARBRE SOL QUE CAMINES ESPERANT...

NOTA INTERESANT-- La Vanguardia ha escanejat tots els seus diaris des del 1881 i es pot consultar gratis a hhtp://hemeroteca.lavanguadia.es/search.html -- Mho ha facilitat la Mariona a les 7. 03

17 – 12 -08
Arbre sol que camines esperant el vent.
El vent que neteja tes fulles de la pols.
La pols que s’ha culivat en tes rames.
Rames que son imperi d’ombres .
Ombres que lluiten quan es mou el sol.
El sol que sa foguera crema la terra.
Terra que lluita per sobreviure del temps.
Temps que s’endu el coratge del treball.
Treball que sua i busca el vent
Que li tregui la pols ,
Que les rames portin ombres
Ombres que parin el sol ,
Sol que no cremi la terra.
Terra que no segueixi el temps.
Temps que consoli el treball...

Gran treball per un arbre sol.
Ajudem al arbre !!

Hi serem a temp ?....

168 -- LLUM A LA BALCONADA

16 – 12 – 08

Llum a la balconada...
Truquen a porta nusos de ma
La claror no es veu ni es sent
La claror es esfumada
Per el terrat del vent
On lluita ma estimada.
No veig la llum
I em cobreix deliri.
No veig la llum
Encesa abans com ciri.
No veig la llum
Per molt, per més que miri.
...........................
Aparteu-vos núvols.
..................

16 – 12 – 08
Faig camí avant
Amb passa llarga.
Llenço la veu endavant
I el vent que s’hi atansa
Em porta a orella
La paraula que esclata.

Callaria avui
Per saber a temps
Que no dec parlar.

Els que van rere meu,
Seguint caminada
Escolten, senten ma veu
Que el vent els hi arrastra
I escolten complaguts

O ma veu reben amb desgana?

166 -- TINC UN AMIC QUE EM GUIA

MARATÓ DE TV3

Ahir per la tarda va tenir lloc en La Torre de l'Espanyol un acte per recaudar diner per la Marató de TV3. Aquest any ha millorat el formulari. En la sala de ball i cin de la població és prepararen taules i cadires per la comoditat de tots els asistents. Com en altres ocasions, les senyores han presentat els seus pastels tant en salat com en dolç, diferentes i vatriades viandes per consumir allí mateix. En un mostrador i atés per voluntaris, principalment de la associació La Bassa d'oli i la Penya Blaugrana, han repartit als asistents previ pago d'un tiquet, d'un cost, crec que de cinc euros, tres bocins dels esmentats pastels variats i una beguda.

Per amenitzar l'acte, el mag Ferran ens ha deleitat amb els seus trucs de màgia amb la col·laboració de diverses persones del public, tant adults com nens. Una actuació molt lluida que ha embellit l'acte en el que unes - càlcul propi, visual - duescentes persones.

La recolecta, ens han anunciat des de l'ajuntament, que ha superat els vuitcens euros.

Agraïr a tots els que han suportat el pes del treball i felicitar-nos a per la asistència a tal acte benéfic. Anton - 15 - 12 -08

13 – 12 – 08

Tenir un amic que et guia,
Que perdura peuada a teu costat,
Que sua ton esforç al dia
I en la nit et canta amarat...
No et distreguis i consells que et dona
Segueix com corda per lligar la sàrria i bast,
lligam que estreny la càrrega,... És la soga
Que del pou puja l’aigua pel poal.

13 – 12 - 08
En el planell del no res
Em faig arquitecte
De ponts i camins
De supervivència.
He de caminar encara
Per viaranys de fred
Sense passamuntanyes...
I la paraula se’m gela
I el cor se’m glaça.
....................

165 --PER EL CAMI DEL LLUNY.

13 – 12 – 08
Per el camí del lluny,
on el núvols transiten alts
em perdo buscant
la tendró del horitzó
que va retallant
la muntanya del amor.

Em veig a peu descalç
amb durícies de calçat
que no em destruïren
els rocs i sots del camí.
Vaig trobar la font
que raja silent i pacient.

Allí vaig refer l’indret
escrit en el vent garbí...,
suau callava, finet,
resant paraules d’antic
idòlatra que no pensa.
Avui, veig de nou,
la muntanya del amor
que m’afalaga
i soc feliç, soc feliç
amb l’encontre.

------------------------------

--------

Aquest diumenge, a les 11'30 h
ANIVERSARI D' ORDENACIÓ SACERDOTAL
DE MN. DÁMASO RUIZ
Missa d' acció de gràcies
Església de la Torre de l'Espanyol
PASSA'L -- Maria Montané.- Mariona.

---------
Fent-me ressó de la celebració que m'anuncien, incloc aquí quelcom

relatiu a la ordenació de Mn. Dàmaso.

La celebració i felicitació al celebrant ha tigut lloc a l'hora prevista,

despreés l'hem felicitat personalment.Aquí renovo aquest desig.

FELICITATS, Mn.DÀMASO.

He inclós aquí la postaleta recordatori de la festa, així com una postaleta que li vaig entregar a ma. el dia de la primera celebració en el poble de la Torre de l'Espanyol, de la festa conseqüenta la pressa de possessió com a rector del nostre poble.La foto inclosa en la postaleta és un dibuix propi fet amb ceres grasses.

---------------------

162 -- EL GOS BURDA LES AUS .

11 – 12 - 08

El gos burda a les aus que per llí volen
destorbant-li, tossudes, son càrrec innat.
Rosegaran el temps preuat, assolen
el deure impregnant inquiet viure fals.
Embogides violen enfollint la calma
que proclama la bèstia en son treball
i el faran matar amb inútil venjança
les que pau deurien, joioses, instaurar.
...................

11 – 12 – 08

El gall s’ha posat cresta com florero
vol que vegi sa prosàpia el galliner,
és el primer que canta, de dotze a hora zero,
és altívol, orgullós de cresta, el primer.
No accepta la disputa de gallina ajocada
que proclama amb escarni que ha envellit.
Aixeca el bec i llença ploma suorada
ensenyant sarristera que amb olis han ungit.

----------------------------

161 -- A L'HORA FÈRTIL DEL DINAR.- foto pròpia i el primer vídeo..

Nota.- A baix del post hi ha el video que jo titulo...

EL SACRIFICI EN LA DANÇA

7 – 12 – 08

A l’hora fèrtil del dinar
besllum del sol s’ajocava
en porró, coberts i plats...
Ta cara emmirallava.

Les forquilles collint
i remenant les viandes...
La ma lliure feia dits
preparant – ne abraçades.

Estovalles quadrets vermell
encerclaven la taula
i els penjants serrellets...,
eren faldilla a cama.

S’ha fet menut el mantell...
Dues mans eren a falda.
les forquilles baixen dents
les mans creuen ditada....
.................................
....i pessic una ha provat
com gallina pica blat
en la terra desitjada.

EL SACRIFICI EN LA DANÇA.

Titulo aquest primer vídeo que poso al bloc. Me l'ha facilitat la Rosa Mª Abad.Veritablement és una meravella, jo vaig quedar impresionat i per això he fet el possible per col·locar-lo per que en tingueu cura, no us el perdeu. És una meravella !!

160 -- M'ACOLTELLA EL RUMIEG DE LA DESTRAL.

9 – 12 – 08
M’acoltella el rumieg sec de la destral
que com cerç talla conscient la galta
i fereix llavis, finor de verge, trencant
la veu que engull vocals i es planta.
Tinc por del fred que marca ma de mut
que no engoleix el suc de la dolcesa...
Com circells m’arrapen esglaiat d’ensurt
per més que trenqui de fosca nit prebenda.

157 -- M'HE CONSTRUIT UN MARC DE FUSTA - Foto Montse Subirats.

Foto Montse Subirats.

http://montse-unamicadetot.blogspot.com/

4 – 12 – 08

M’he construït un marc de fusta que m’envolta
com si fos un quadre que camina a meu davant,
m’ha costat vida , temps, miracles... Tal volta
mai hi acabi de bastir incontables detalls.
Sa presència freqüents discòrdies enarbora...
Qui el mira vol retocar-lo al seu gust.
No els deixo. No en faig cas. Quan sigui hora
els dirà meva prosàpia : - No vull eix disgust -.
I és que si mirem ben bé les coses
els altres volen sempre el benifet
i et sotraguen la carcassa si et poses
a la contra del desig del seu poder.
No em fa falta que meu andar substitueixin,
soc tossut i segueixo quan dicta mon cervell.
Soc jo i el meu quadre vull que el vegin
com és per més que diguin que cau de vell.

155 --MIRANT QUE RETORNI...

2 – 12 – 08

Mirant que retorni teva espera
aguantes el lloc amb serenitat,
has preparat ulls i vidriera
i sols falta que toqui l’hora el badall.
Culminarà el so de la sonata,
alegrarà el violí la nota de triomf.
Les roses roges arribaran com safata
que et presenta el jove amb abraç i petó.
Sé que no negaràs el teu destí de joia
omplint vas al que mai hi renunciaràs
L’alegria dolça, goig confiat, duen cofoia
seguretat que jamai, t’ho juro, perdràs.
..................

2 – 12 – 08.

Sents el respecte imprès de la mirada,
onada que t’arriba acariciant...
i la sents damunt teu, aplanada,...
No t’havies proposat aquest instant.
Et repassa tot el cos, llum inundant-te.
Els ulls es beuen i desborden de dolçor,
No esquiven el reflús. Van despullant-te
com en mar l’ona trenca en espumor.

Del si t’estimo és la lectura
que perdura

en la mirada
amarada...
Que sentiments atura
desitjada
i en la pell perdura.
....................