14 – 9 – 09
Ens asseurem on nostres avis esperaren
l’enlluernament d’anar i venir de l’aigüim de mar.
Buscant el bromall del cel en pluja, assaonaren
amb oracions de pregària per nou destí aidar.
La gespa verda signava lletres d’esperança,
la sorra salabrosa cantava idees guardar,
i les ones a peus besaven nítida bonança
i l’ambient humit lliurava goig esperat.
Banc de fusta on culs s’assegueren
quan la vida busca amb les ones marxar...
Guardaven l’últim estrèpit i visqueren
perduts sospirs de nàufrags germans.
................
M'he assegut al banc a l'aire lliure i el pensament marxava
en vers el LLUNY, en vers L'INSTANT...
Què és el LLUNY?
Què és l'INSTANT ?
28 – 9 – 09
Ets tant lluny
que l’aire se’m fa blau.
La claror em cega
i el camí és erm.
Trobaré un sender?
La fletxa disparo,
però seguir-la?
Corre més que el temps
i no arribo a veure
el lloc on vaig.
Ets tant lluny
instant...
I el cor batega,
quants instants...?
Tanco els ulls,.
imagino el lloc
lluny que s’apropa..
