dijous, 19 de gener de 2012

...I VINDRÀ EL VENTIJOL...boli ràpit.


18 -1 - 12
...i vindrà el ventijol i abraçarà la bardissa
i la rosa blanca baixarà sa puresa
i estendrà son perfum d'estima
a la pell d'agraida terra.

3 comentaris:

Mari-Pi-R ha dit...

Tu dibujo y tu poema son los dos preciosos, que esta rosa blanca te deje su perfume.
Un abrazo

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Les roses de bardissa tan humils, però tan belles...
Molt bonic el dibuix,
M. Roser

Carme ha dit...

I s'arraulirà la bardissa
dins del seu ventijol
sense punxar-lo ni una mica.
I la rosa blanca
li regalarà el perfum
perquè pugui escampar-lo
fins a nosaltres, ben lluny.