Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris roses. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris roses. Mostrar tots els missatges

dimarts, 24 de desembre del 2013

AMA DEL GROC... aquarel·la


Ama del groc,
mostrava tot l’or...
La seva ALEGRIA...!!!
La estendria al voral
caminant dia a dia.
No tindria parior
i en el llarg del camí
s’impregnaria
del delit infinit
d’igualtat per a tots...,
O és que sols somniaria ?
DE REBAIXES 13.- 24-12-13.- ANTON.


dilluns, 23 de desembre del 2013

US PORTARÉ ROSES... BON NADAL ... aquarel·les



Us portaré roses
per que mengeu pètals.
Desfulleu-los
com ens desfullem nosaltres
si no acollim l’Amor amb amor...
Aquell sentiment realitat
que ens apropa al cor
del company, del amic,...
Del solitari que ho ha perdut tot.
També del incongruent que tot li sobra...
Del que se’n va de camí
i no porta al sarró l’esperança...
Dels que no tenen cel, ni mar, ni terra...
Dels que es senten lluny
sent prop de tot i tothom...
Portem roses
Per que TOTS pugem menjar pètals...
BON NADAL,,, !!!
DE REBAIXES 13.- 23-12-13.- ANTON.

dimecres, 29 d’abril del 2009

268 -- EN LA CLOFA DE TA VEU -- dos fotos pròpies de roses del camp.

He trobat un lloc quasi abandonat. Dos rosers.
Feia molt de vent i no han quedat com jo volia les fotos.
Aquí en teniu dos instants dels que hi he captat
22 – 4 – 09 14 poema
En la clofa de ta veu,
on els llavis obren casa
entraria com el vent
encenent foc en la brasa.
Com em voldria cremar
per donar-me vida interna.
El teu bes, pas de gegant,
goig duria a baluerna.
I tranquil·la em miraries,
pels dos seria alegries...
Un inesborrable instant.

diumenge, 12 d’abril del 2009

255 - COM DOS ROSES ROGES ELS TEUS ULLS EM MIREN -- 5 - poema referent als ulls

Dos roses en el mateix brot,
dos ulls en la preuada cara,
dos somriures es riuen del mon,
dos sers pensen encara...
.....................
Deixeu-me dedicar eixes roses a la ZEL ,
que de nom és la ROSER
--------------------

9 – 4 – 09 5 - poema
Com dos roses roges els teus ulls em miren
- besllum florit de càlida cadència –
les parpelles com portetes davant sospiren
i em fan entrar en el foc descobrint vivència.
Allà dins les brases de vermellor m’estiren
embravides, xisporreteigen estridència,
m’aclaparen, m’estrangulen i em reviren
Com flam en llar... I en mi, paroxisme, incandescència.

A la CELIA de SENSACIONS li deixo aquí eixa rosa per si vol venir a collir-la

dilluns, 18 d’agost del 2008

COM DOS ROSES..., DOS POEMES.

Com dos roses, dos poemes.
Olorem-los... Ens consolen... Ens embriaguen... Ens distreuen...
Quan valor poden tenir dos poemes a l'atzar...
Cadascun amb sa vida
----------
19.- No cal que siguis lluny
per veure’t a prop
en el record.
No cal que siguis a prop
per veure’t lluny
en el conhort.

19 A.- M’he salvat un ull
d’una esborxoncada.
Un ramó sec, dur
s’ha apropat a retina tancada.
Volia esfondrar-se, volut,
en ma vista estimada.
Sort que la parpella segura
ha clos la capsa amb tanca.