Dos roses en el mateix brot,dos ulls en la preuada cara,
dos somriures es riuen del mon,
dos sers pensen encara...
.....................
Deixeu-me dedicar eixes roses a la ZEL , que de nom és la ROSER
--------------------
9 – 4 – 09 5 - poema
Com dos roses roges els teus ulls em miren
- besllum florit de càlida cadència –
les parpelles com portetes davant sospiren
i em fan entrar en el foc descobrint vivència.
Allà dins les brases de vermellor m’estiren
embravides, xisporreteigen estridència,
m’aclaparen, m’estrangulen i em reviren
Com flam en llar... I en mi, paroxisme, incandescència.
A la CELIA de SENSACIONS li deixo aquí eixa rosa per si vol venir a collir-la
