Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cabell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cabell. Mostrar tots els missatges

dimarts, 23 de desembre del 2014

SOM PETITS COM EL CABELL... aquarel·la


Som petits com el cabell menut... Qui ho dubta? Som poquet, som res davant l'immensitat i tenim, ens han deixat, ens han implantat el pèndul de l'existir... Aquell cabell perdut en el terra havia existit i d'un estar junt a d'altres com ell, l'havien separat... Però collí embranzida i entrà en la cullera de la sopa, i esgarrifà la boca, i els dits el miraren... ert, sols demanava Pau i Amor... ell era lliure... que no l'anorreessin... Havia marxat del grup de companys per saber si l'estimaven... i era sols un cabell groguet, curt, sense importància... I vingueren uns llavis i li regalaren el seu obsequi millor... i ells estava content i clamava a les culleres de la taula,.. M'HAN REGALAT UN PETÓ...
Que res ens molesti… sapiguem canviar els mals signes…
Siguem feliços fins dins dels moments poc propicis… que el nostre somriure aculli el cabell que ens molesta.ANTON.- T.E. 23-12-14

dissabte, 24 de setembre del 2011

I ÉS AIXÍ


24 - 9 - 11
I és així
com passa el vent
i no torna.
I és així
com el cabell vola
i retorna.
I és així
com vells anhels
ens porten
el vent fugaz
i el cabell a m
que somnis acarona.
................


LA PILAR  DE A ENCESA DE LLUM 
ha dit
I és allà,
dins del vent, on naveguen,
els records
que ens vénen a trobar.
Observant-los,
la ment s'asserena.
Estrany és el dia
que no acaricia,
encara que sigui,
un somni fugaç.
24 de setembre de 2011 20:36
Elimina

Blogger rebaixes ha dit...

L'estació reb el trenet
amb alegria i joia
Ha obert les agulles
per que entri complert
i descansi les cames
per tornar a seguir endavant.
....... Anton.

dissabte, 2 de gener del 2010

482 -ES BALANCEJAVA EL GROC SEMBRAT... aquarel·la pròpia

aquarel·les pròpies

1 – 1 – 10

2 .- Es balancejava el groc sembrat.

com cabell teu que m’acarona.

El ventijol del desig

que sap de gust de llavi tendre,

de parpelles aclucades

i pensaments lliures de nafra

inundava el mirall engelosit

de la plana del teu cos...

Es balancejava el groc sembrat

en la fantasia que viu

en les puntetes dels dits,

- espiga de blat que suavitza

la teva pell que la gema prem

i vol collir el gra i fer farina -.


Pa sagrat

molla i crostam

que dins el cos es fa carn...

Carn encarnada

d’un sembrat

que fou gra d'espiga.

dimecres, 15 d’abril del 2009

257 -- COM NUVOLADA TON CABELL REVOLT...-- aquarel·la per collir

Es aquí per que si us fa goig la colliu. Anton

12 – 4 – 09 7 poema
Com nuvolada ton cabell revolt per l’aire
amaga els focus policroms de tos tendres ulls.
Ni la ma que els aparta constantment desaire
pot evitar al retorn de cortinatge tapant besllum.
Com vull veure i entrar en el raig ballaire
que ara surt i amaga collint ma en el traüll.( tràfec)
Si pogués parar per un instant aquest mal caire
que no em deixa gaudir del bes de teva llum !!!