Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vestit. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vestit. Mostrar tots els missatges

dissabte, 14 de febrer del 2015

ON HI POSEM... aquarel·la


On hi posem no sols vestit, menges, diner...
si no estima, voluntat, treball, preocupació,dubtes,
ensenyances, projecció, il·lusions, anhels, goig,
ai, quan els perdem...!! Nostra propietat que és aquella,
que hem guardat, cuidat, acaronat,... se’n en recent
i el buit que ocasiona és abandó dins nostre insondable.
La traïdoria que creiem ens ennuega, com salvar-la ?
Caiem en la cara llarga, braços caiguts, encorbat el cos,
a punt de que els genolls posin afecte al pols del terra.
Ens encongim terriblement i la desgràcia aflora des de dins
i no es consola amb l’airet suau de l’ombra de la pomera...
El consol s’ha adormit i passa al extrem del plor i angoixa...
Ens sentim empobrits i la reacció fuig camí enllà sense ajudar-nos...
Paraules amigues venen, altres fugen, altres no en fan ni cas...
Tots tenim històries que contar i les recents ens ofeguen
fins que un treu el cap de la cofurna que ens angoixa
com ma que cull gargamelló per escanyar-nos...
Respirem fons i saltem la barrera... El viure té això,
un negoci en que tot ajut és poc per surar sobre el terra.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 12- 2- 15
.........SILENCIS

26.- Qui no somnia amb la grandesa que comporta el diner ?

divendres, 13 de febrer del 2015

DAMUNT EL FONS NEGRE... aquarel·la


Damunt el fons negre del vestit, fosca nit que camina,
pentinava el seu or la provocant cabellera...
Cortina al aire, els dits del vent removien amb solvència
I acompassadament el projecte d’un escrit que brilla.
Ni lluna ni estels guaitaven el camí seguit per la donzella ...
El trepig, sonoritat de fulles seques que es queixen
l’acompanyaven com melodia que violins en feien clam...
Tot el caminal, amb l’herbei florit rendia toia inacabable
com res mantra adorant guturalment alabances certes.
Estorada, orgull de verge, passejava les gràcies  enclavades
en un andar voluptuós per un mirar de sàtir a l’aguait.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 12-2-15.
.........SILENCIS
25.- La tartanya n’era tranquil·la
Tapada en la terra humida esperava el seu instant...