Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris joc literari 116 de j.m. tibau. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris joc literari 116 de j.m. tibau. Mostrar tots els missatges

divendres, 2 d’octubre del 2009

403 -- EL FIBLÓ DEL SOL RELLISCA ... foto fllickr.



Avui espectacle a casa del J.M. Tibau segons resa el pasquí.


1 – 09 – 09

El fibló del sol rellisca

per la pell del mar.

No podia cosir l’aigua

la barca amb rems.

Avançava

espuma de confetti,

degotall de blanc,

espetucs de llum

esboternant rialles

palada a palada...

Dalt, el cant lluent

del barquer

de veu sonora

buscant el bes del vent.

Sospirs blavosos

a cada palada

i la barca relliscava

ensumant la llum del sol.

dilluns, 13 de juliol del 2009

337 -- POTSER EL FI - LA NINA PREPOTENT I ...nº3 - pel joc literari 116 de j.m.tibau

LA NINA PREPOTENT I...nº 3
Escrit d'Antoni Fortuño per la proposta del Joc Literari de J.M.Tibau
.............................
El gat ja es pentinava els bigotis amb les potes quan el gos es presentà.
- Molt t’empolistres,--- diu el gos saludant-lo.
- Com que tu, movent el cap amb les orelles com si aplaudissis ja en tens prou,... Et voldria un dia fotografiar. Sembles unes matraques, crac, crac, crac i ja està net el personatge. Ara el que no et descuides es d’anar a regar el carrer amb la primera pixarada.
- Jo no tinc que enamorar a dingú ... i tu deus voler enamorar a la nina que tenim allà al quarto...
- No està mal, es bastant fineta.... i te uns ullets melindrosos....
Quan el gos li va explicar el que havia fet amb el rellotge i la bola del mon, va quedar estranyat i és va jurar que amb les seves armes més meloses la posaria a to per sempre.
- Tu, quatre guecs i amb tal que et diguin quatre parauletes, ja estàs com un flam... S’ha de tenir mala llet, com nosaltres els felins... Si no volem que ens amoïnin, quatre bufits ensenyant bigotis i queixals i si convé treure les ungles com un roser i es queden amb la sang de la rosa, sumissos, podem avançar el camí nostre. Tu mataràs un catxap i encara el portaràs al amo. Jo no el ratolí o rata per a mi, ja faig prou de netejar-li les golfes...
- De tu, ni quan fas un miol delicat pot un fiar-se’n.... I que faràs per treure-li tot l’orgull i prepotència... No li ensenyaràs les ungles.
- Les potes les tinc molt fines si no trec les ungles de cases seves.... I la veu ser fer tots els papers de l’auca si em convé.
- Així no cal que vingui...
- Encara m’ho esgarriaries tot. Jau i descansa. Jo ja faré la feina dels dos.
- No sigui que t’enamores i l’haurem pifiat. I el rellotge i...
- S’han quedat per allà, no et faran nosa, Es clar que van a favor nostre.
- Jau i medita que ja torno.
...............
Al cap d’un quart és presenta davant del gos.
- Em sembla que l’has fallat.
- Tot en nostra vida fos tant fàcil. Mira, li he tret la vida...
- L’has destrossat a mossades?
- No home, no, quan vulguem la farem viure i quan vulguem la sotmetrem
- I que l’hi has fet doncs, si no las fet miques...
- Quina bondat que tens... Li he tret les piles. home !! Això que porto és la seva vida. I ara mano jo i no ella...
El gos no ha fet ni un gueec, li queia la baba. Des d’ara qui es baralla amb el gat ? S’ha tocat la panxa per veure si portava piles. No ell no, ell té això que els humans en diuen VIDA.

diumenge, 12 de juliol del 2009

335 -- CONTINUACIÓ - LA NINA PREPOTENT I ...- - joc literari 116 de j.m. tibau.

Ahir vaig posar la foto i després va desaparèixer no sé com.
Quan me'nvaig dar compte era tard...
LA NINA PREPOTENT I ...nº2

continuació del Joc Literari 116 de J.M. Tibau.

La nina havia quedat tranquil·la, s’havia tret les noses. Tot el que quedava al quarto dels joguets rai, ho dominava i amb gos i gat dormin un dormir llarg, llarg, llarg, la menudalla quan vindria a jugar, ella seria el rovell de l’ou
Quan al cap d’hores es feu de dia, el gos necessità buidar l’ impuls que del ventre li venia. S’aixecà del jaç i s’apropà a la balconada oberta i posant la pota a un barró del barandat deixà anar el xorro calent d’aquell suc groc com el te acabat d’escudellar a la tassa.
El gat somicava encara en son dormir damunt del coixí del sofà,
S’apropà el gos al quarto dels joguets amb la naturalitat del amo de passadís i habitacles. Qui el manava? Abans de la porta, arraconada la bola del mon amb la que havia jugat fent-la rodar sobre si mateixa, que si cada volta hagués set un dia natural, en l’espai del joc hauria passat almenys un any, restava somicosa.
- Que et passa ?– li digué el gos.
- La nina m’ha fet fora del quarto, que no és seu, però ella té peus i braços i una llengua... i diu que en el seu mon no em vol.... Però si jo soc el mon com ella és la nina !
- Vine amb mi i aclarirem amb dos ganyols el que vol i si convé li ensenyaré les dents, que per això son, per ensenyar-les...
Obrint la porta hi tenia quelcom que fer el vell rellotge, arrupit, com esgolat, sense fer el seu característic tic-tac.
- I a tu que et passa? – si encarà el gos.
- Doncs, que ja em puc morir. La nina m’ha obligat a parar el cor i si paro el meu glatir ... com que ella no coneix el temps, diu que és ella el seu temps, i que el meu temps l’utilitzeu vosaltres i li doneu la tabarra, i si no hi ha temps, doncs, vosaltres no existireu, i no l’amoïnareu en el seu mon.
- Si que ens vol bé a tots, aquesta nina. Tu vols fer tic-tac, ...?
- Es clar que si.
- Doncs, comença. Ja veig que no havies parat del tot...
- No, ho feia al ralentí per que no se’n adonés.
- Ara li donaré la lliçó a aquesta mandona.
Quatre guacs barrejant la A i la U, dessonillà a la nina que sorpresa, no comprenia com el gos i el rellotge i la bola del mon eren allí davant del seu tron.
- Que ha passat, rellotge ... I tu bola del mon, per que entres, aquí no hi tens res a fer. I tu gos... si que ha durat poc... Clar, el rellotge no s’ha parat, ... Per què no has obeït ?
- Per que no vull morir.
- Aquesta el que vol es fer-se el mon seu.- comprenia el gos
- Si, el meu de mon, i a vosaltres no us necessito per a res.
- El quarto és de tots, noia – li digué el gos amb quatre guecs – I ja pots començar a pensar en no voler ser la única aquí..O sigui que si vols estar sola... pots començar a caminar... i fer foc nou.
Aquí no ens faràs marxar així com així . Tingues-ho en compte.
La nina plorosa de ràbia ... El gos se’n anà a despertar el gat i assabentar-lo. Com miolaria contra la nina. ( podria continuar, per què no?)
.