13 -8 – 09
Han aparegut de nit tres cabelleres,
lluminosos focs que aclareixen l’entorn,
dos galiasses que volen rompre estrelles
i una menuda que aparenta fill de les dos.
Dos barcasses com meduses fetes llum, rodones
que xuclen i esvaloten espasins de foc.
dos gegantines rutlles(rodes)d’espurnes ufanoses
que obren paraigua de barnilles roig i groc.
Esponerosa la cabellera més menuda
alegra de color, clareja com solet de maig
i sense esquarterar amb grenyes escuma
fils d’or que espluga fins al terra en esponsori son raig.
Exulten els tres policromia d’albada
com quan el sol alegra cortines de nit
i de la fosca en fa ulls aclarits, blanca rosada...
Son tres coets, tres paraigües que obren l’infinit.
