2 – 10 – 09
Arramblades a terra
seus escolen vostres anys
de fusta.
Singlareu les aigües
com gavines
pintades de blanc.
Ara us han esquilat
sostens i enagos
i vostra carn primera
és plena d’esgarranys.
Aquí us podriu
per corcs i melitxes
rosegades.
Fama de lleugeres
no us serveix de res.
L’aigua, quan plou,
us corrou ventrada
i el sol i vent i gel
us recremen
l’últim bon record.
