8 – 2 -09
LA LLEGENDA DEL BES
2 – La canya i el riu.
La canya prop la ribera
volia besar-ne el riu.
L’aigua brullosa, encisera,
no aturava son instint
......................
Un rossinyol que buscava
reballant pels tamarits,
entre cants, la fullaraca
per fer casa, per fer niu...
posa peu al alt de canya,
la canya corba cedí
Damunt la fulla ajocava
esperant el seu marit
- Si la fulla fos barcassa
Baixaríem bec i dits
i navegant aigua plana
serp no oloraria niu.... -.
Sentint el dol que aclapara
als moixonets arraulits
amb goig sa verdosa galta
presta canya va i els hi diu:
- Apropeu-me els dos a l’aigua
quan toqueu l’aigua colliu
aquesta fulla, barcassa,
jo us la dono sens neguit...-,
...........................
Poc a poc ja toquen l’aigua...
-Rossinyolet, soc feliç...!!!
.................................
La canya es sent joiosa
de son plomall brolla rosa
que ha besat l’aigua del riu...
L’aigua envolta tendra canya
com si fos tela d’aranya
en un bes dolç,intens, fi.
........................
S’allunya el niu, barcassa,
la canya retorna i s’alça,
se’n va al cel blau feliç
ha besat vida que és aigua
ha complert son gran desig.
.
