Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rebixes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rebixes. Mostrar tots els missatges

dimarts, 12 de març del 2019

TRENETS 57



248.- 8-10-18
Escruta el lluny. Val la pena arribar-hi. Camina.
Mira intensament com caminant per l’aire
i arribar al lloc que desitgem com a fita.
Travessem el cel amb el zel del peregrí
que a peu descals es calça el cilici
que el mortifica, però l’acompanya en el camí.
Vols arribar al teu lluny, avança el peu
deixant la peuada pel retorn entusiasmat
per que el teu delit ha omplert ja el sarró.
12-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

dissabte, 9 de juliol del 2016

EL GRONXADOR... aquarel·la


De menut pujava amb gust al gronxador
Dues cordes tibants i de seient una fusta
i el balandreig endavant i enrere
i quan t’empenyien de fort fins l’alè faltava
i quelcom de por de sortir sense paracaigudes...
M’he fet gran i a meva edat el gronxador no el tinc...
Com dic, no el tinc ? Ara si que juguen amb mi.
i em sembla que no he baixat mai
de les dos cordes i de la fusta i del avant i enrere...
Ens premen  arreu o almenys  m’ho sembla
i no sé ja si soc enrere o endavant
Tot sembla que canvia per bé
i de cop el gronxador ha variat
i ens trobem enrere amb els peus frenant
abans que l’alè falti i ens estenallem de veritat
o per que no sigui més encara el tirar enrere...
I de menut com hi gaudia i vosaltres... ?
Això de fer-se gran... no prova...
Quin engany el gronxador, ara ho veig.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-8-7-16

dissabte, 18 de juny del 2016

SOMRIU...SOM RIU... aquarel·la


- Somriu...!!
- Som  riu ?
- Què dius.
- Que som riu.
. Aclareix-te Somriu o som riu.-
- Dic que somriu el riu.
................
-S’enyora  la senyora ?
- L’enyor ve del seny or...
- Que enyora l’or que el seny li do
O enyora el seny que l’or li do...
-Si senyor...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- 18-6-16

dimarts, 26 d’abril del 2016

CALLO... aquarel·la



Callo. Busco el silenci a les mans..
Els dits es  mouen sincopats...
Em recordo del piano que tenia
on exercitava el tacte, la carícia.
Tinc com un acordió besant-me el pit
Tot son records que reviuen nets
com si fos ara...
Les paraules s’han tancat en la capsa
i no goso obrir-la...
Com podria escoltar la finor de seda,
aquella arena que cau silent...?
Callo. Avui busco el silenci.
DE REBAIXES 16,. ANTON.-T.E.- 24-4-16

dimecres, 19 d’agost del 2015

LLENÇO PETONS... aquarel·la


APROPANT EL  2011
4 – 6 – 11
Llenço petons a teves finestres
I tu les tanques amb prestesa...
Llençaré crits i tes finestres
escatimaran escolta, sens respondre ?
Espero que teus ulls obrin portelles
i jo pugi per barandat els escalons
de l’estimança gojosa .
Espero que allarguis ma dolça
i maseguis els meus dits sentint
el calor com llum d’estrella.
Obre complert el rostre de ta façana,
entraré al castell, de grat, per la porta.
DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E.- 19-6-15

dimecres, 21 de gener del 2015

CAMINAVA...aquarel·la


Caminava pel sender espès
on la discòrdia ja no fabricava adeptes.
Havien callat totes veus queixoses
i la calma de la pols farinosa, calenta,
li banyaven els peus nus al seu pas calm.
El seu andar fet d’instants verges
que es deshonraven al fer-ne esclat
no podia amagar-los al sarró de les viandes
on l’innocència hi exclamava preferències.
Semblava que la entesa s’evidenciava
i tot era pa crostós que afanyava menja.
L’impàs superat portava caliu sense guspires
que traïssin i fessin botanes a vestimenta.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 21-1-15
........SILENCIS
14.- Li va deixar un record inesborrable: un petó al front.
Ja mai més es rentà el rostre. I se’n vantava...


dissabte, 6 de desembre del 2014

FUTUR... aquarel·la


ENCARA EM PARLA ELLA..
...........
No caiguis en la penúria
De rendir els braços,
De seure per sempre els neguits.
Alça el rostre
I com començant de nou
Arrossega la baluerna
I camina vers  teu futur.
No rendeixis el pas
Quan els peus no volen seguir,
Quan sembla que en tenen prou...
Encara existeix un esdevenir
On escriure i vendre tot el fred
I comprar caliu.
Segueix dins teva bombolla,
Teva estima vl collar de perles
I dins el mar de sacrificis
L’ajut pot fer horitzons nous.
Crida i espavila dins teu,
El teu passat té futur !!
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 6-12-14

dimarts, 26 d’agost del 2014

CANVIAR D'AIRES... boli ràpit


Cansat dels  contactes que li oferia la vida
pensà en fer taula rassa i canviar...
Tocar paperetes de vot que no acomplien
les expectatives posades en el polític,
veure que la religiositat no seguia
les prèdiques en que es refermava la cúria,
que les amistats tenien tendències
de lucrar les seves suors treballades
i- el profit propi no li deixaven lliure...,
Noi, noi,pensà en pujar al terrat descobert
i a les nits estendre la seva vesta
que el ventijol li obrís tots els porus,
mentre s’ha mirada tenia la complaença
de veure el cel de brillants estrelles
i ,allí,ningú li demanava, ni diner, ni resos,
ni paraules d’alabança fútil i fal·laç,
ni paperetes en urnes  per engreixar
la corrupció, les il·legalitats, i cares
que sols el coneixien un dia...
I encara amb la sorna de toc a l’espatlla..
-Ja saps quan em necessitis...
I les poques vegades que havia buidat el pap,
Ai,noi,de raons i paraules... tantes!!
però tot quedava en aigua de borraines.

Li aniria bé el ventijol pur i net...
Allò que diuen: Canviar d’aires... !!
DE REBAIXES 14.- ANTON. T.E.- 25-8-14.



dijous, 14 d’agost del 2014

DONANT I DONANT... aquarel·ls


11.-  .23 – 3 – 09
Quan estem donant i donant
i ningú ens compensa...
Potser que reflexionem !
Ens robaran fins la despensa?
Espavileu politiquets.
Us convé ajuntar-vos tots?
O, marxeu... Tireu-vos al mar
i no jugueu amb la indecència..
DE ARREPLEGANT TRENETS I


dimecres, 15 de febrer del 2012

DE VEGADES... boli ràpit



15 – 2 – 12
De vegades silencioses,
de vegades amb esgarip
solquen les aus com idees
que ens apropen nostres destins.
Emprenen l’altura d’on miren
el viatge al lloc desitjat...
Cop d’ales. Paraules enceses
anunciant el nou estrat.