A tots els de la xarxa, em visitin o no.
Conserveu el que teniu d'estima
als que ja estan a la penúltima edat,
serà el vostre tresor ... sempre
31 – 10 – 09
Un dia va vendre peix i pels colzes parlava,
li quedà el glaç del gel en malmesa carn.
La cara solcada amb rius i barrancada
i el cabell blanc conformen son polit mirar.
Ha viscut molt, ja res la ressuscita,
la sang jove d'un dia, ja és suc que no té guany.
Ara viu sola, no té ningú,... Son cabell pentina
i mira en dins el que fou son cel amb seus ulls blaus.
