Paraules del seu gran i intim amic en Raúl Sabaté en l'acte d'enterrament.
Josep Anton vivia tant intensament que sembla que tot allò que feia responia a un principi . LA VIDA ESTÀ PER VIURE-LA
Sembla que res no era casual en la vida de Josep Anton, fins i tot s’enorgullia d’haver nascut un 11 d setembre i sembla que així podia lluitar amb més força per la Terra que tant ha estimat, concretant-me, deia ell, la Terra que v de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, ja que ell, independentment de l’entorn, tenia les coses clares.
Segur que tots els que som aquí avui, coincidim en que Josep Anton s’ha fet estimar. Ha estat entranyable i per molts dels que som aquí una referència en molts aspectes de la vida.
Ahir, parlant amb un bo amic, vaig concloure que el carisma de Josep Anton, rau en que conjugava amb una sola persona a un savi i un xiquet. De 45 anys, però un xiquet.
D’aquest xiquet tenia la frescor de l’acudit en una resposta o en una idea o era un xiquet quan sabia preguntar-se el per què de les coses.
De savi tenia l’impressionant capacitat de lluita: d’ell he après que si caus 7 vegades, te’n has d’aixecar 8.
Ell volia córrer, però no pas maratons ni cap prova de resistència: ell volia córrer al 100%, al màxim. I fer atletisme de velocitat als anys 80 era propi d’avançats al seu temps, però això no va ser obstacle i tampoc no ho va ser no tenir cap pista d’atletisme a la vora, ni entrenador. El club més proper a més d’una hora de cotxe... de fet, el grupet d’entreno se’l va fer ell tot sol enganyant-nos a uns quants. Tampoc un infortunat accident de moto el va apartar de la seva pa passió i de fet, ha arribat als 45 anys seguint en l’esport de competició.
Del xiquet tenia la sana capacitat de fixar-se en els detalls. Els qui el coneixem bé sabem com era d’insistent fins aconseguir aquell detall, el que a nosaltres potser ens havia passat per alt. Diuen que ser feliç és justament això, apreciar les petites coses que tens. És per això que, que simplement parlant una mica amb ell ja ens feia sentir feliços. Només calia conèixer-lo en aquest sentit amb la Manoli i els seus fills Aina i Pau.
La seva part de savi es reflectia per la seva clarividència i CONSTÀNCIA...
Un dia em va dir: - Te n’has fixat que no hi ha cap llibre d’atletisme escrit n català?
Varem estar més d’un any i mig per treure’l a la llum i 3 anys més per el segon llibre. I estic molt orgullós de poder dir ar que em va encantar que, los dos junts,... pràcticament hi perdéssim quartos. Ho varem fer per que creiem que era bo.
També en lo treball ha aconseguit dissenyar-se una manera de viure basada en la gimnàstica de manteniment, el ioga, la preparació física, l’atletisme i els esports que diferia molt de la tradició familiar. Sense renuncia gens a aquest tradició va poder viure fent allò que li agradava, que la gent es bellugués !! Heu de saber que de jovenet, ja va ser premonitori que es guanyés els primers duros apostant qui corria més en 40 metres, si ell a peu o un amic en mobilete.
Mai t’ho he dit, Josep Anton, però et considero un dels millors atletes del mon. Per aquesta consideració no calen pas títols, ni marques mínimes ni medalles. Simplement els teus valors i actituds son els que t’ho fan ser. I en la mesura que aquests valors i actituds els sapiguem fer nostres...TU SEGUIRÀS AMB NOSALTRES PER SEMPRE MÉS
----------
