dissabte, 13 de febrer de 2010

DEMANO...

12 – 2 – 10
Demano
El que no em daran.
No és meu.
És son conreu
Que no vol ser aixafat
Per espardenya
Que camina.
La tovor de lloc
Convida,
Però l’oli negat
No suca be el pa...

Espero conèixer
El ventijol que parla,
Els ulls que miren
Forat del pany
I em sorprèn
Tots els meus actes.

Per què t’amagues
En eteri... o et fons i no et veig?
Mes, la paraula teva  s’apropa
Amable, cordial...
Amb veu de lletra escrita
Per portar consol...
Qui ets ? 

8 comentaris:

McAbeu ha dit...

No hem de deixar de demanar el que ens pertoca i més si ho podem fer tan bé com escrius tu.
Estic feliç de tornar a veure't per aquí, ANTON, espero que el problema que te'n tenia apartat continui solucionant-se bé.

Assumpta ha dit...

Si és algú amable i que porta consol... és igual qui sigui, segur que és bo :-))

Cris ha dit...

M'ha recordat, en l'essència, al pomea de "La cegueta".... al final ella li demanava, qui ets? i responia la veu: La caritat....
preciós, malenconiós, escrius tan bé que de vegades la teva tristor a les paraules fa una mica negit, però suposo que va com va, uns dies més textos alegres i uns altres més sentits, com aquest.... Et deixo la forta abraçada, com sempre :) Desitjos de milloria del fill, per suposat!

Arare ha dit...

Que les teves pregàries siguin escoltades per ... qui sigui! però que et portin el consol de saber que tot evoluciona favorablement. Una abraçada!

Elvira FR ha dit...

Un demanar prenyat de poesia, empeltat de tendresa, meravellat de versos a glopades de llum i de mots tebis ...

Carme ha dit...

Demanant d'aquesta manera bé t'haurien d'escoltar, Anton!

Paruales plenes de m¡agia i d'espernça, em semblen a mi, qui sigui... qui sigui... si porta consol!

Una abraçada ben grossa!

- assumpta - ha dit...

Quan precisem ajuda, sigui per una o altra raó, veurem que sempre ens arriba.
Només ens cal estar alerta i atents.
En aquest cas, sembla que en forma d'assenyades paraules de consol. Benvingudes siguin!, vinguin de qui vinguin.
Que la milloria segueixi endavant, com cal!
Una abraçada per a tu, Anton!!!

qui sap si... ha dit...

Des de la foscor
de les lletres en silenci
reps qui sap si consol
pel teu patir,
més sabent-lo a prop
si el seu suport és bo,
importa qui és?
Si no pots prémer les mans
en comunió,
si l’espatlla no serà base
del seu braç,
però el mot reconfortarà,
cal esprémer el silenci
pel seu nom?
Dir-li Amic,
Company,
Veí,
poden servir-li de nom,
un que estigui més a prop
d’un Anton que pateix,
d’un pare que veu el riu
com baixa lentament,
marxant congost avall
amb la serralada a l’esquena,
però si el vols, qui sap si...