Tenies pressa per arribar...
L'esforç era ímprobe, voluminós,
però el teu gust
superava tots els esculls.
Tenies a tocar la meta...
La cinta rompre
i medalla al coll.
Satisfet cantaves
l'al·leluia del guanyador.
Avui el teu destí
et col·loca en el tron.
...........................
Les tissores han tallat la tela valuosa.
L'esforç era ímprobe, voluminós,
però el teu gust
superava tots els esculls.
Tenies a tocar la meta...
La cinta rompre
i medalla al coll.
Satisfet cantaves
l'al·leluia del guanyador.
Avui el teu destí
et col·loca en el tron.
...........................
Les tissores han tallat la tela valuosa.
Qui manava l'acció?
Per molts, per tots equivocada
però l'acte s'acomplia
com paraula de profeta
que encerta tant si volem com si no.
--------------------
Fonamentem en el no res
nostre castell de cartes.
Les hi volem totes,
son molt valuoses.
En el joc es van separant...
- volent o sense voler -
qui sap si la que més
necessitem per el nostre
No Res.
...............
Entreu en el bloc EL PES DE LA PARAULA,
trobareu l'zdreça en la barra lateral.
23 comentaris:
Molt maca i emotiva.
Jo avui voldria ser al vostre costat físicament, però només hi podré ser amb el cor (que ja fa uns quants dies que us acompanya encara que en la distància) i amb les pregaries (que no deixo de fer).
Sóc una d'aquests fills i filles de la Torre que viuen lluny de casa, i que en moments com aquests més ennyorats ens troben.
Una abraçada molt forta per tota la família. M. Glòria
No sé que dir-te perquè sé que res del que et digui serveix per gaire cosa.
M'ha colpit i emocionat la notícia i només vull que sàpigues que des de la distància estic al costat vostre.
Una abraçada molt forta!
nomes he pasat a deixar una abraçada, anton
us cal molta força...
un peto.
Una abraçada molt forta des de Finlàndia!
Rep una forta abraçada, Anton.
Molta força per a tu i la teva família en aquests temps de silenci.
Antón,
difícil posar-hi paraules...quines trabanquetes més doloroses té la vida!
Estem aquí, acompanyant-te, acompanyant-vos.
Deixa'm que et faci un petó...
Un abraçada molt sentida, estimat Anton.... un petó ple de sentiment, per a tu i la teva família.... No sé què més dir.... què dir?
Amic Anton,
Avui deixa'm que t'abraci, que us abraci a tots vosaltres i que des del meu cor t'arribi tot el suport.
Un petó ple d'estimació.
Anton, tot el que et digui serà poc.
Ploro amb tu i t'abraço des de la distància.
Tots et som propers, encara que lluny físicament estem, i els nostres cors s'han esquerdat amb el teu dolor.
Sigues fort, t'acompanyem en aquest camí.
No sóc habitual, Anton, però això no treu que us acompanyi en aquests moments dolorosos i et faci una abraçada ben forta.
Amb tot el respecte, el meu condol, de qui fa poc, també ha perdut un ésser estimat. Una abraçada.
No hi han paraules enmig de tan dolor. Només l'abraçada sincera des del meu racó.
Molta força amic Anton!
Una abraçada de condol per rompre el meu silenci habitual.
Anton, acabo de llegir-ho i, com els demés companys, em quedo sense paraules... Per a tu i tota la famíla el meu condol sincer i una abraçada molt, molt forta.
Gràcies a tots. No em deixeu sol. Anton.
Anton, acabo d'arribar, vaig estar deconnectada, ahir i fina ara... M'he quedat colpida i adolorida pel teu dolor, pel vostre dolor. Poca cosa més puc dir-te. Una abraçada, ben forta i unes llàgrimes compartides.
És una trista notícia. Una abraçada ben forta i ànims per seguir endavant.
Una abraçada molt forta.
Una abraçada ben forta!
Anton, fins avui no ho he sabut però jo també vull fer-te arribar una abraçada...
Sol no hi estaràs mai, amic Anton, som molts els qui t'estimem.... Una altra abraçada
Nosaltres també estem al teu costat, no et deixarem sol.
Una abraçada molt grossa.
Tots els ànims i energies del món. S'aventuren temps difícils, però envoltat de la gent més propera es pot sortir endavant!
Publica un comentari a l'entrada