dimecres, 10 de febrer de 2010

VA DESPERTANT CONSCIENT ...

Tinc un moment i el dedico de tot cor a vosaltres, a TOTS...!!!
Des del dia que vaig assabentar-vos de la notícia, la evolució, encara que lentament ha prosperat en el bé. naturalment que el patiment ha set majúscul.
Fa una hora ens han dic que ja va despertant i que ha conegut a la seva dona, la Manoli ... i una neboda meva que avui es trobava allí. Avui la meva filla i el gendre no hi eren.
Ara, anirà seguint el seu curs que sembla molt favorable.
Gràcies de cor a tots.
..............
El que segueix es un escrit fet abans, aquest matí. 
........... 

10 – 2 - 10
Amagat en la fal·lera
de primmirada vida,
avui has descobert
l’empall.
de la cara que ensenyes
a tot el jutjat.
La careta, sols ulls
miren darrera cartró.
No vols col·lapsar
el teu cor en l’angoixa
de la figura que veuen
els altres.
Exercites el teu carnaval
de lluita miseriosa
contra el que no pots variar:
EL DESTÍ
que t’han posat
en el teu carnaval.
Mires la realitat
que entra xafant-te
i anul·lant sentits...,
embotant el vi
dins teu que espetega
sang  d'alcohol
que crema entranyes
i penses que salvarà
el moment advers.

Suporta el teu carnaval
a la vora dels altres....!!!
Ells, també el tenen
més lleuger o pitjor
i els sents queixar-se?

12 comentaris:

Assumpta ha dit...

Aquestes notícies són molt bones!!! :-))

Ara pas a pas a seguir millorant!!

Me n'alegro molt, Anton!! Endavant!! :-))

Carme ha dit...

Me n'alegro moltíssim, Anton!

Fas bé d'escriure si pots! Cuida't molt tu també!

Segur que ara ja la millora serà continuada. Una abraçada molt forta!

Carbassona ha dit...

Que bé Anton, me n'alegro molt.

- assumpta - ha dit...

Me n'alegro moltíssim, Anton!!!
Aquest és el primer pas i ara anirant arribant tots els altres!
Una dolça abraçada!
;)

Pilar ha dit...

M'ha recordat Pierrot i la seva única i immensa llàgrima.
En ella deixa anar el dolor. Tu ho fas en les lletres que descriuen un carnaval diferent.
Que el somriure de Arlequí es dibuixi ben gran en el teu rostre. Demà, encara més gran que avui...TOT ANIRÀ BÉ!!!
Una abraçada, Anton.

fanal blau ha dit...

Anton!

una abraçada mooooooooooolt gran per a tu, per a qui ja va despertant i tots els que l'esteu acompanyant en aquest ensurt-tràngol!

Veuràs com ben aviat badallarà i posareu somriures!

un petó, especial, per a tú!
Cuida't també!

montse ha dit...

Hola Anton,
No sé que em passa, que sempre tinc problemes per entrar a fer-te comentaris al teu blog.Puc accedir-hi i vaig seguint el que publiques, però als comentaris no em deixa....Per sort avui ho he pogut fer i aprofito per dir-te que me n'alegro molt de la millora del teu fill.
Una abraçada molt forta i el meu desig que vagi molt bé la recuperació!!

Carles Casanovas ha dit...

ANTÓN, pel que contes sembla que això
sigui una cosa de cor. Jo que en tinc una llarga experiència, et puc assegurar que normalment això ho arrossegarà tota la vida, però no és
massa a témer,jo porto des de l'any
1993 tres infarts i encara sóc viu gràcies a vosaltres. VINGA...!

rebaixes ha dit...

Quantes gràcies us he de donar a tots. Ara toca fer el cor fort i pensar, no abandonar-nos al plor.
Però dins d'un mateix els canvis es produeixen ineluctablement, ràpidament i els has de suportar...siguin del caire que siguin.
Potser no saben que demanem quan volem que tot corri i el temps té el seu tic-tac anant buscant contínuament el present en una carrera cap a un futur desconegut i deixant al sarró els rosegons dels records. Anton.

Sílvia ha dit...

Tot anirà bé, avi Anton! Petonets,
Sílvia

Joana ha dit...

Cuideu-vos tu i la Maria que ell us necessita "en forma".
Quina bona notícia...es desperata i coneix :)
una abraçada ANTON

barbollaire ha dit...

Anton!
Perdona'm que no m'havia assabentat de res...

Una abraçada infinita!
I tots els ànims del món