diumenge, 7 de febrer de 2010

PER QUE NO EDITO . ANTON.

Per assabentar-vos del per que no edito des de fa vuit dies.

El diumenge passat el meu fill, un atleta veterà de 45 anys, és va sentir indisposat en un entreno normal en la pista d'atletisme d'Ascò. No va poder arribar a casa i al poble veí - Vinebre - va ser atès per la seva dona, i després pes infermers que casualment eren al lloc. Amb helicòpter va ser traslladat a Bellvitge.

Segueix en la UVI o UCI amb el perill latent, però meravellosament cuidat per metges i màquines...
Tot segueix el curs que els professional dictes encertadament ... i l'esperança la tenim en ells posada.

Us ho he volgut fer saber. Tots sempre m'haveu atès més bé de que mai hauria esperat. Penseu que ahir complia /9 anys, si, setanta nou anys i poder estar aquí amb vosaltres sent ben acceptat ha set un bàlsam que m'ha ajudat a fer el poc que he fet.

Gràcies a tots. Amics, lluiteu per la nostra llengua no us arrugueu. Una abraçada a tots. Anton.

27 comentaris:

Assumpta ha dit...

Espero de tot cor que tot es vagi arreglant i que el teu fill es recuperi perfectament :-))

Abans d'ahir vaig estar a punt de deixar-te un comentari però després et vaig veure a algun blog entrant com a Anònim però signant amb el teu nom i vaig pensar que potser l'únic que passava era que tenies problemes amb l'ordinador...

Una abraçada molt gran!!

sargantana ha dit...

anims i força, anton

una abraçada

- assumpta - ha dit...

Anton, des d'aqui et faig arribar els millors desitjos, tota l'esperança i una dolça abraçada, per al teu fill i per a tots vosaltres!!!
assumpta

Mireia ha dit...

Molts ànims!

Arare ha dit...

Anton, ja saps que jo no em prodigo amb comentaris, però espero que també sàpigues que et segueixo des de fa temps.
Aquesta vegada permet-me que t'acompanyi amb aquesta incertesa que, estic seguríssima que sortirà bé: el teu fill se'n sortirà i d'aquí a poc tot serà un malson que ja haurà passat. Esperem-ho! Una fortíssima abraçada per tu, per ell i per tota la vostra família!

McAbeu ha dit...

Rep els meus ànims de tot cor i els meus desitjos que tot acabi molt bé i molt aviat.
Una abraçada molt gran per tu també.

Carme ha dit...

Segur que els moments pitjors i més crítics ja han passat. Una abraçada, amb els millors desitjos que tot vagi bé i que el teu fill es recuperi del tot ben aviat.

Pilar ha dit...

Una abraçada, Anton. Amb el desig que t'hi arribi la força que tal vegada necessitis.
Confia que tot anirà bé.
M'agradarà "veure't" aviat, amb un gran somriure.

Cris ha dit...

Ara tens una GRAN prioritat.... estigues pels teus, done-vos suport, no defalliu, segur que tot anirà bé, i Anton, tots els ànims del món, un gran petó i una abraçada.... Esperem que ben aviat ens portis les bones notícies que estem pensant, d'acord? Si el fill ha sortit al pare, serà fort com un toro i només quedarà com una anècdota.... T'enyorava, però com tots anem una mica atrafegats doncs.... ara ja sabem què hi ha, estem TOTS amb tu :)

Jesús M. Tibau ha dit...

una abraçada ben forta, poca cosa més podem fer, que fer-te saber la nostra estima sincera.

Joana ha dit...

Segur que els àngels blancs el cuidaran de nit i de dia!
una abraçada i felicitats per aquests anys tan meravellosament portats. Molts ànims amic!

rebaixes ha dit...

El meu agraïment pels vostres bons desitjos.Cadascú de vosaltres m'haveu ensenyat el vostre bon fer, generós sense fissura,...
El cop és molt fort, però tinc la gran esperança que arribarem al final feliç. Si us he de dir el que sento, avui ho soc de feliç per que tot podia ser pitjor i en la vida la felicitat hem d'acceptar la que tenim
no la que voldríem, i tal com he posat en el post de la Carme que per mi us representa a tots, tenim el drama, però no la tragèdia.
Gràcies de nou a tots. Una abraçada Anton.

F.Puigcarbó ha dit...

ànims i que es millori el noi.

Kudifamily ha dit...

Des d'aquí t'envio una fortíssima abraçada, Anton, i molta energia per tu, pel teu fill i tota la familia.
No defalleixis i estigues amb ell, que ara és elq ue més et necessita. Nosaltres estarem aquí esperant-te.

Pensaré en tu.

Joan ha dit...

Que el teu fill és restableixi aviat, Anton.

Trini ha dit...

Tot anirà bé.
Una abraçada.

Elvira FR ha dit...

Esperem que tot vagi bé i el teu fill es recuperi aviat...i per molts anys a tu! 79 anys és molt bona edat.
ànims!

rebaixes ha dit...

A tots gràcies per estar aquí. Anton.

Patrícia Montañés ha dit...

Molts ànims i força Anton, esperem tenir-te aquí aviat amb bones noves! :-)

Feliços 79 anys Anton!! i que en facis molts més!

rebaixes ha dit...

Gràcies Patri...Anton.

Cris ha dit...

Va tot millor? Cel·lebro haver-te vist al "finestres".... Com va el teu fill? Esperem notícies bones, eh? Per a tu, una muntanya de petons :)

rebaixes ha dit...

Cris, va seguint el seu bon curs lentament. Anton.

merike ha dit...

Els meus millors desigs per en Josep, una recuperació ràpida! Per molts anys Anton!
Salutacions cordials des de Finlàndia!

Joana ha dit...

Tot va marxant?
una abraçada i com diuen ja ens explicaràs el que puguis,aquí som com un veïnat, ja veus, patim com a la vida mateixa.
Petons !!!

Marta ha dit...

Anton, passo pel teu blog i em trobo amb aquesta notícia. Desitjo moltíssim el restabliment del teu fill. No podem estar mai tranquils.!
Tenim bons hospitals! Tot anirà bé. Un petó.

Carbassona ha dit...

Molts ànims Anton, i espero que es recuperi molt aviat.
Petons.

Sílvia ha dit...

Ostres Anton, quin greu que em sap!
Ja m'esranyava a mi no tenir senyals teves quan sempre dones vida al teu i nostre bloc de contes divers. Ho sento moltíssim però cal tenir força i esperança, optimisme i bona energia...Segur
que hi haurà un final feliç, així ho desitgem tots els que t'apreciem i t'estimem. Mil petonassos gegants i molts, molts i molts ànims!!!!

Sílvia