dilluns, 15 de febrer de 2010

LA PROXIMITAT...

15 – 2 - 10
La proximitat
esvera mes peuades
amb hectiquesa
de voler prompte
arribar...
Neguit
que es fa dèria,
esvera caminada
i la paraula
vol entrar en el vent
per que em porti
al lloc sagrat.

7 comentaris:

Assumpta ha dit...

No vulguis córrer, Anton... calma aquest neguit i deixa que, pas a pas, les coses vagin arribant.

Carme ha dit...

La proximitat, pot fer sentir més intensament tot, la impaciència també i el desig i les ganes i el neguit que tot vagi bé. Però la proximitat, a vegades és ja un lloc sagrat, sigui com sigui... tot arribarà.

Un abraçada ben forta.

Albanta ha dit...

Pas a pas i gaudint del camí.
Una abraçada Antón

rebaixes ha dit...

Tot va millorant. Poden ser dies importants per nosaltres. Confiem que dintre un temps haguem passat un somni esgarrifós. la proximitat és això, com si ho tinguéssim a l'abast.
Us he sentit tant prop meu aquests dies que no se com agrair-ho. Anton.

fanal blau ha dit...

Anton...només vinc a donar-te una abraçada...

Joana ha dit...

El que costa més en aquests moments: asserenar-se...
Una abraçada Anton

Cèlia ha dit...

Passi el que passi, segur que passarà com un malson. Una cançó preciosa diu que qualsevol nit pot sortir el sol...