dijous, 18 de febrer de 2010

LA PENSA LI DEIA .......... de poemes de l'Instant.

18 – 2 -10
22 -La pensa li deia
al ser preocupat
per l’Instant...
Glateix dins teu
com un got d’aigua
on la circumstància
hi vessa uns granets de sidral
Si en tira molt
Fins és desborda
L’alegria o la pena.

5 comentaris:

Pilar ha dit...

Hi arribarà el moment que el que ara et produeix tristesa, serà substituït per l'alegria. Llavors l'equilibri et somriurà.

fanal blau ha dit...

El sidral acabarà per fer-vos pessigolles.
Guanyarà l'alegria!

Cris ha dit...

Si us plau, que ens desbordi a tots l'alegria, plantem somriures, que ja arriba primavera :)

Preciós Anton, com sempre!! Una abraçada!!

Carme ha dit...

Deixa que es desbordi... alegria o pena que tot ha de sortir enfora!

Bonic, Anton! Una abraçada.

rebaixes ha dit...

Anem seguint millorant però lentament.
No importa la longitud de la corda, sinó que arribem al cap.
I no perdre els estreps i les regnes per que el cavall propi no és desboqui.
Gràcies per la vostra incommensurable ajuda.Anton.