dimarts, 23 de febrer de 2010

DUPTA, TÉ EL DUBTE...... poemes de l'Instant..

Dubta,
té el dubte
de seguir avant.
Té la brújola
sense nord.
No sap si riure feliç,
o plorar angoixat.....
Sap on és?
..........
Veu una paloma blanca
i una altra i una altra
les sent ajocades
damunt seu.
I se li esborra el dubte
Té un munt d'amics...!!!!
Sap on és.

9 comentaris:

McAbeu ha dit...

M'ha agradat molt el final: "Té un munt d'amics, sap on és".
És ben veritat que algú amb amics de veritat no pot perdre mai el nord. :-)

zel ha dit...

I se li esborra el dubte, ben bonic. Cuida't, resisteix, estimat Antón!

Carme ha dit...

I mi també m'agrad a el final com diu en Mc, però també m'agrada molt tot sencer, ja que les situacions ambivalents són molt complicades de viure i d'explicar.

Et felicito, Anton. Gràcies pels teus instants.

Assumpta ha dit...

Qui té un munt d'amics és la persona més afortunada del món :-))

A més, els amics transmeten força i això és molt important...

Endavant!!! :-))

Sílvia ha dit...

Et segueixo, estic al teu costat...
Una abraçadíssima Anton!

Joan ha dit...

També jo sóc vol d'un d'aquests coloms versats en angoixes i dubtes. Som, per tant, Anton, amics cardinals. Crec que certs ocells volen junts per, tot tallant l'aire, facilitar-se el vol i fan relleus. Ara nosaltres, alguns suposo, anem juts però al davant. Plana i descansa, Anton.
Una abraçada.

montse ha dit...

Un bon homenatge de reconeixement pels amics!!
Molt bona reflexió.
Una abraçada.

rebaixes ha dit...

Es mol difícil d'explicar el que sentim, i millor dit, sento, però volent expresar el màxim de concisió potser em perdo en la meva impresició, mai havia patit tant per escriure i dir el que vull dir, l'angoixa de la paraula que surt qui sap si reflexa el moment que vull copsar i fins agrair el instant que estic vivint.
...................
Tot es fa lent, quan la pressa sura en tots els cors i ments i ara aquí s'atura i no avança... Com és que nostre deliri ens fa ser inquiets, quan hauriem d'acceptar el que tenim per damunt del que volem.
Sé que el sol està a punt de sortir
però aquests vuit minuts en que el disc es manifesta, i la llum, la calor, la vida no arriba es fan eterns... Com potser que un intant sigui tant lent si és temps com altre.

Patrícia Montañés ha dit...

Genial Anton! M'ha agradat moltíssim!

Com està el teu fill? Espero que estigui tot bé, de tot cor!

Un petó ben fort