12 – 1 – 09
No tinc la por al fred
Quan ton caliu brolla,
Quan la fantasia es mou,
Quan la il·lusió ens empara,
Quan el camí és segur
I l’espardenya es clava
En el sender segur
Que camina calma.
No tinc la por al fred
Quan ton aire dolç em frega,
Quan els dits en teus dits clouen,
Quan estem prop del focardal
Asseguts a l’escó dels sentiments
Que ens mou la vida.
No tinc por del fred...
9 – 1 – 10
Volia una crossa,
li oferiren el braç.
i caminaren sense fatiga,
fins per tots els endurrials.
Ja no saben qui és la crossa,
ja no saben qui és el braç.
Dos cossos en una ànima
foto google imatges
9 – 1 – 09
Qui airejava amb tendresa ....
qui rebia amb il·lusió...:
- Els mirallets dels teus ulls
em trabuquen, m'atreuen a tu...
Que contents estaven...
s’havien trobat.
Amb tant aire que circula
poder posar-lo en son vas...!!!
El miracle el tenien els dos,
allí, collits per sempre del braç.
Instarien el mirar en el futur
avançant
sabent el que volien
delectant-se agomboiats.
