dimecres, 13 de gener de 2010

491 .- NO TINC LA POR AL FRED... foto pròpia i google imatges

foto pròpia


foto google imatges

12 – 1 – 09

No tinc la por al fred

Quan ton caliu brolla,

Quan la fantasia es mou,

Quan la il·lusió ens empara,

Quan el camí és segur

I l’espardenya es clava

En el sender segur

Que camina calma.


No tinc la por al fred

Quan ton aire dolç em frega,

Quan els dits en teus dits clouen,

Quan estem prop del focardal

Asseguts a l’escó dels sentiments

Que ens mou la vida.

No tinc por del fred...

3 comentaris:

rebaixes ha dit...

Avui Internet me la ha jugat i arribo a misses dites, que hi farem... però el cas és arribar.Anton.

Carme ha dit...

No sé si són misses dites, Anton, però el poema és preciós i gairebé té música, la donen les mateixes paraules. Gràcies!

- assumpta - ha dit...

Mai és tard i menys encara, quan en aquesta casa hi trobem el caliu d'un poema com aquest.

No tingueu pas por del fred, per que en la vostra dolça llar el foc és sempre ben viu!!!

Bona nit Anton i una abraçada!!!
;)