2 – 8 – 10
Al lluny veiem l’horitzó
I el cataloguem d’infinit.
Sempre l’hem copsat així,
ens sembla l’etern incanviable.
Infinit....!!!
Etern....!!1
Ens destruïm sols en pensar-hi?
Si nosaltres som finits,
tal com som,
podem entendre
l’infinit, l’etern
sabent que retornem
a l’aigua i el mineral...
Qui ens ho dirà, si no, palpablement
aquesta veritat que busquem
i no trobem si no és en creences
que poden esborrar-se
en un tres i no res
quan vingui el decés que espera.?
1 comentari:
Si les creences que ens donen resposta s'esborren, és perquè les hem fabricat en una sastreria o són moneda de canvi.
T'abraço, Anton.
Publica un comentari a l'entrada