diumenge, 30 de maig de 2010

COM INFINITAT DE LLIGAMS.... foto google imatges


30 -5 -10
Com infinitat de lligams
que es donen incruent cita
en un entramat embrollaire
de unir abraçades fines,
s’ha fet el monstre arrodonit
com roda que vol corre
j queda quieta per que
no li insuflaren pròpia vida.
Quieta en son parany
espera hores de sol i serena
amb llunes de groc o de plata
que li amainin temps d’hores.
No té quefers extrems, és calma.
Ni el vent la mourà,
circumspecta accepta el moment
que pot ser-ne etern de quietud.
Qui gosa dir-li que serà profit
en el seu periple de vida...?
Que la desenrotllaran
per ventre omplir
com un  final de seguir camí
a un futur d’aliança plena.
        

3 comentaris:

fanal blau ha dit...

Bonic poema!
Paso a donar-te una abraçada, que ara feia dies que no ho feia...!

Carme ha dit...

Sempre m'han agradat les rodes de palla... les trobo com gegants amb una bellesa i placidesa perfectes. Ara el teu poema em dóna una altra dimensió.

Una abraçada, Anton!

Pilar ha dit...

Les bales de palla resten inerts, però dibuixen sil-luetes molt vives.
M'agrada el cercle que dibuixes.
Rep una forta abraçada, Anton.