dilluns, 11 de gener de 2010

489- - QUE CONTENTS ESTAVEN.......foto google imatges


foto google imatges

9 – 1 – 09

Qui airejava amb tendresa ....

qui rebia amb il·lusió...:

- Els mirallets dels teus ulls

em trabuquen, m'atreuen a tu...

Que contents estaven...

s’havien trobat.

Amb tant aire que circula

poder posar-lo en son vas...!!!

El miracle el tenien els dos,

allí, collits per sempre del braç.

Instarien el mirar en el futur

avançant

sabent el que volien

delectant-se agomboiats.

7 comentaris:

Cèlia ha dit...

Amb el fred que tinc, també em sembla molt bonic que vulguin anar agomboiats! Aix, em sembla que tinc febre... quin miracle l'amor, oi?

Cris ha dit...

aisssssssssssss, que maco, entren ganes d'enamorar-se o re.enamorar-se eh? preciós, Anton, una abraçada :)

Assumpta ha dit...

Eeeei!! què romàntic!! :-)) Agafar-se del braç i mirar cap endavant!
Molt, molt maco!!

Pilar ha dit...

Caminar plegats seguint un mateix camí i mirant tots dos en una sola direcció: el futur, és veritablement un miracle que no s'hauria de desaprofitar.

Joana ha dit...

Els ulls, la mirada ho diuen tot!
petons Anton!!!!

fanal blau ha dit...

Com sempre, preciós...
Una abraçada, Antón!

- assumpta - ha dit...

Malalts d'amor? No! aquesta és la millor medecina!
Caminant plegats i amb un somriure... el camí es fa planer.
Que bonic!
Una abraçadaaaaa!


PD.Per cert, no coneixia la paraula agomboiar i l'he haguda d'anar a mirar. Sempre aprenc paraules noves aquí. M'agrada, ets un pou de sabiesa, Anton!!!