...........
Entrar en l’úter del POC,
Pot ser el començament
Del NO RES o del MOLT.
El savi calla, diu poc,
L’expressivitat s’anul·la...
- No em contesteu ?’
- Si no pots caminar,
Corre... – l’esperona.
- Si no calço espardenyes,
I el camí és ple de punxes i còdols....
- I què tens dins la closca?
Ella ha de fer el sender
Quan siguis assegut a vora camí.
-Ja sabia jo que éreu savi.
- És la veu que parla
I el pensament que pensa...
Al POC li semblava MOLT
El que se li ensenyava.
3 comentaris:
Una abraçada i un petó, savi del meu cor!
T'escolto, home savi...
Aprendre poc, sempre és molt...
T'escolto jo també! Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada