dimecres, 4 d’agost de 2010

ACONSEGUIM LA POR...foto imatge google




4 – 8 – 10
Aconseguim la por
desarrelar-la, desarborar-la?
Qui no té POR ?
Habita en nosaltres
I ens acoltella i esgola.
Segons seva intensitat
fins la suportem.
Prové de tants llocs...
Manifesta tantes formes
però sempre és la por.
Animals que som de costum
hi convivim estretament
Forma part de nosaltres
i no pas ens en riem...
LI TENIM POR.
 

4 comentaris:

Carme ha dit...

Por de la por.. aquesta és la que ens immobilitza i ens deixa sense recursos. Un altre poema que toc a ben endins. Bon dia Anton!

Una abraçada.

Pilar ha dit...

Jo també temo la por, Anton. Una de les coses que més temo és la manca de llibertat. No obstant això, lluito amb totes les forces per ignorar-la...I a vegades ho aconsegueixo.

zel ha dit...

I no obstant, diuen que ens ajuda i ens defensa...si la sabem fer servir...

rebaixes ha dit...

Crec que la por i el dolor son dos expresions de defensa que ens avisen del pànic i del mal.
gràcies per ser-hi. Anton.