divendres, 24 de setembre de 2010

A LA RÒNEGA PORTA... foto de Montse Subirats


Sempre que entro al blog de la Montse Subirats, no em puc estar de collir-li alguna de les seves delícies fotogràfiques... Aquesta porta, porta tot l'encant... li he plantificat aquests trenets, sé que es mereix més, però aquí fem el que podem. Anton.
.............................


23 – 9 – 10
A la rònega porta, avui repintada,
per poder-la cloure molt segura.
li enclavaren un treballat pany,
Aleshores, les amigues s’hi admiraren
- Mira-la ella, la sort la vol acompanyar –
I passaren jorns. Pluges, vents i solanades
cruspiren rosegant la neta personalitat
fins a arribar l’hora de ser exposada
com ara es presentava, com el que era
ensenyant el pas inexorable del anys
Solament...
una porta de melis i pany forjat.
Li he saludat sa serena guapesa...,
ella circumspecta ha entrat a debat...
- Si portes la clau et deixo entrar -.
L’he admirada...
Sembla estrany
que una fusta
maltractada
duri tant i tant.

2 comentaris:

montse ha dit...

Mostra el pas del temps amb totes les seves escletxes.

Carme ha dit...

La fusta potser és com alguns països coneguts, com pot ser que maltractats durem tant?

Bons trenets, Anton!

Una abraçada.