dilluns, 28 de setembre de 2009

399 -- ENS ASSEUREM ... foto montse subirats.


foto de Montse Subirats

14 – 9 – 09

Ens asseurem on nostres avis esperaren

l’enlluernament d’anar i venir de l’aigüim de mar.

Buscant el bromall del cel en pluja, assaonaren

amb oracions de pregària per nou destí aidar.

La gespa verda signava lletres d’esperança,

la sorra salabrosa cantava idees guardar,

i les ones a peus besaven nítida bonança

i l’ambient humit lliurava goig esperat.

Banc de fusta on culs s’assegueren

quan la vida busca amb les ones marxar...

Guardaven l’últim estrèpit i visqueren

perduts sospirs de nàufrags germans.

................

M'he assegut al banc a l'aire lliure i el pensament marxava

en vers el LLUNY, en vers L'INSTANT...

Què és el LLUNY?

Què és l'INSTANT ?

28 – 9 – 09

Ets tant lluny

que l’aire se’m fa blau.

La claror em cega

i el camí és erm.

Trobaré un sender?

La fletxa disparo,

però seguir-la?

Corre més que el temps

i no arribo a veure

el lloc on vaig.

Ets tant lluny

instant...

I el cor batega,

quants instants...?

Tanco els ulls,.

imagino el lloc

lluny que s’apropa..

..............

4 comentaris:

Carme ha dit...

ANTON! UN DIA VAIG TRIAR AQUESTA FOTO DE LA MONTSE PER A DIBUIXAR-LA!

Dos poemes molt bonics, Anton, però em deixes dir-te que el segon em sembla sublim? Gustos i preferències...

rebaixes ha dit...

Carme, sé que ho vas editar. Com que em vas xafar el peu que tenia preparat per fer-ho jo, he esperat i ara he posat el poema.
.............
Aixó del gustos... Jo quan escric em volco sobre el que faig i surt el que surt.La segona és més un pensament, sembla que la persona vesa. L'altre un relat...i dins d'un relat hi pot haver moltes coses, fins frases màgiques. Jo no sé triar. Escric i prou.gaudeixo pel fet que pugui fer-ho. bona tarda. Anton.

Carme ha dit...

Anton, no deixis que et xafi posts... tu a la teva i si coincidim no passa res. Clar que l'has guardat i també s'ha aprofitat la idea.

La persona vesa, dius... deu ser per això que el prefereixo. Continua escrivint i gaudint. Nosaltres llegint i gaudint. Bona tarda.

montse ha dit...

Cóm m'agrada que les meves imatges serveixin per inspirar-vos!!...A la Carme què, amb el seu traç tan personal, li ha donat una nova vida a aquest banc i a tu Anton perquè a través de la teva facilitat en fer poemes, has afegit les paraules que li donen tot un significat.
A tots dos gràcies!!
Una abraçada molt forta!!