dissabte, 16 de maig de 2009

282 -- LES ESPASES CLAVADES EL PUNY...- foto Montse Subirats


16 – 5 – 09
Foto de Montse Subirats

Les espases clavades el puny a terra
ensenyen ses fulles al camí ral,
propicien la fita, signe de desferra
per qui gosi sense permís, lloc traspassar.
Guarden tot el seguit de caminada...
que ningú valent entri en terme obert.
Allí el senyal indica pertinença jurada.
L'amo no perdona si es trepitja el concert.
..................
PENSAMENTS PROPIS
1.- Les bromes pesades son difìcils de païr.
Queda sempre el resentiment de la ofensa.

6 comentaris:

Júlia ha dit...

Bonic poema. Totalment d'acord amb les bromes, s'ha d'anar molt amb compte, el mateix que amb les sorpreses.

Cèlia ha dit...

Jo tinc tot el vamí ple d'Iris i lliris de secà fins arribar a casa, a partir d'ara les veuré com espases clavades el puny a terra, que ben trobat!

Joana ha dit...

Preciosa la foto i e poema, cm sempre Sou unmestre!
I les bromes...se 'ha de saber!
Bon cap de setmana,Anton assolellat sembla!

Joan Martín ha dit...

pensament, poesia i foto, tot plegat un ideograma que cuida el respecte vers l'altre.
Una abraçada, Anton.

Carles Casanovas ha dit...

Anton, encara piulo malgrat un silenci massa llarg, però és que debades estic buit i necessito del silenci reparador per tornar a començar !

Carme ha dit...

Per a mi les bromes pesades, ja no són bromes, són ganes de molestar i de fer mal... millor no fer-les