dissabte, 26 de setembre de 2009

398 -- EN EL FULLATGE EXTENS... fot montse subirats

26 – 9 – 09

En el fullatge extens que el vent arremolina

hi veig policromia excelsa de tardor,

del rogís al marró o grogor fina

fent collage en moviment canviant de mil colors.

La terra rep catifa que dibuixa suculenta

entre argiles i panal o rodó pedruscall

i en seu caminar emmantellat presenta

mil figures que sol i vent mouen cada instant.

L’arbriu ha despullat volgut ramatge,

barnilles de paraigua, espases o espasins

marxen al cel, celles i nou miratge

com si punxessin el blau buscant l’infinit.

Tardor que arribes amb totes les armes,

la pell d’estiu taparem amb velles arnes

preparant l’hivern seguint nostre destí.

5 comentaris:

Mireia ha dit...

Anton, ens has acostat la tardor i els seus colors a casa quan encara fa caloreta d'estiu... A més dels teus versos,la imatge m'ha encantat. adoro aquestes heures que es tornen vermelles a la tardor

- assumpta - ha dit...

Un viatge en el temps, que poc a poc s'aproxima i ens abraça amb el seu fullatge multicromàtic.

Una imatge i un poema que llueixen ambdós en tota la seva esplendor.

Una abraçada Anton!

MIA ha dit...

la tardor és màgica, té tants colors per pintar els qui ens agrada aquest art. abraçada

Carme ha dit...

Avui he vist els primers arbres vermells de la tardor... que bonics! Com les fulles de la foto.

berta ha dit...

Quin color més bonic! Sembla una vinya americana... no?