dissabte, 1 de maig de 2010

NO SIGUIS COM EL FRARE.............. foto Montse Subirats


1 – 5 – 10
No siguis com el frare
que es diu paraules en silenci,
que no aspiren la llum
de la veu, del clam, del crit.
Estertoreja sentiments
i crida fins que el vent
s’endugui a altres contrades
el teu pensament parlat.
Treu a la vida, a la realitat
totes les veritats que t’acoltellen...
que tothom sàpiga el teu fer
dins la teva veritat....
No tinguis por de llençar el ferro
que t’envolta
i no et deixa respirar.

2 comentaris:

Pilar ha dit...

Quan se sent el crit a la gola, s'ha de deixar que surti. No es pot saber cap on anirà, però en tenim prou en saber que ha deixat lliure dins nostre un espai que necessitàvem.
petons, Anton.

Carme ha dit...

A vegades dic paraules en silenci, que no aspiren a la llum...
però aquest poema me'l prenc com un bon consell.

Bona nit, Anton.