dimarts, 15 de juny de 2010

LA PORTA SABIA.... foto de Montse Subirats.

15 – 6 – 10
La porta sabia
Que mai s’obriria
Sense la clau adient,
a no ser un terratrèmol,
o un humà mal pensament...
No calien somriures falsos,
Calia el neguit
En clau i pany
Per que la porta cedís
A la passió del la llum i el vent.
Com sinó,,, ?
I la clau era la clau
De tot un deliri
Que ella acompliria.

9 comentaris:

estrip ha dit...

és important tenir la clau adient. un bon vers com aquest és una bona clau.

Pilar ha dit...

De vegades tenim la clau per obrir portes. Altres vegades no ens calen claus i en les obren...Malauradament, no sempre sabem traspassar el llindar i mantenir la clau o la confiança perquè ens les continuïn obrint.
Avui, has trenat trenets amb dosis reflexives.
Una abraçada.

montse ha dit...

Sempre hi ha la clau que obra i la que tanca. Només cal prendre la decisió, quina vols en cada moment, encara que moltes vegades set obra o tanca sense poder fer-hi res.


Salut!

Assumpta ha dit...

Trobar la clau bona per obrir la porta... trobar les paraules adequades per obrir un cor...

montse ha dit...

Els hi dónes vida a les meves imatges i ens fas reflexionar...Gràcies!!
Una abraçada.

Cris (V/N) ha dit...

Si la clau és l'adequada, la porta sempre s'obre :) Una abraçada Anton!!

Carme ha dit...

Ei que l'estrip m'ha pispàt el comentari... jo també crec que el teu vers és una bona cloau

rebaixes ha dit...

Sapigueu que tinc l'ordinador a reparar i sols puc connectsr-me amb altgre aparell si me'l deixen les netes... Del dijous que està en disc sec, crec que aquesta setmana ja en podré disposar de nou. Perrdoneu que no ho digués, de vegades vaig a remolc i no disposava de la meva voluntaqt. Anton.

bajoqueta ha dit...

Bon dia Anton,

T'he enviat dos mails per lo de la rectificació dels contes, diguem alguna cosa si pots. És urgent! Gràcies!