dimecres, 17 de desembre del 2008

168 -- LLUM A LA BALCONADA





16 – 12 – 08

Llum a la balconada...
Truquen a porta nusos de ma
La claror no es veu ni es sent
La claror es esfumada
Per el terrat del vent
On lluita ma estimada.
No veig la llum
I em cobreix deliri.
No veig la llum
Encesa abans com ciri.
No veig la llum
Per molt, per més que miri.
...........................
Aparteu-vos núvols.
..................


16 – 12 – 08
Faig camí avant
Amb passa llarga.
Llenço la veu endavant
I el vent que s’hi atansa
Em porta a orella
La paraula que esclata.

Callaria avui
Per saber a temps
Que no dec parlar
.

Els que van rere meu,
Seguint caminada
Escolten, senten ma veu
Que el vent els hi arrastra
I escolten complaguts
O ma veu reben amb desgana?

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Endevinar la lluna darrere aquestes cortines i escoltar la teva veu en forma de poema és com veure llum en la foscor!
La bellesa és única. Aquella que et conmou i et desperta els sentits.
Gràcies anton. Bona nit

rebaixes ha dit...

Que bonic ho poses,Anton.

Carme Rosanas ha dit...

Escoltem complaguts, no en dubtis pas!

rebaixes ha dit...

Aixì seguiré parlant... No vull ser mut. Anton

assumpta ha dit...

Com arribo a misses dites ... ja ho ha dit la Carme, però jo m'hi uneixo: COMPLAGUTS, ANTON !