dijous, 11 de desembre de 2008

162 -- EL GOS BURDA LES AUS .


11 – 12 - 08

El gos burda a les aus que per llí volen
destorbant-li, tossudes, son càrrec innat.
Rosegaran el temps preuat, assolen
el deure impregnant inquiet viure fals.
Embogides violen enfollint la calma
que proclama la bèstia en son treball
i el faran matar amb inútil venjança
les que pau deurien, joioses, instaurar.
...................

11 – 12 – 08

El gall s’ha posat cresta com florero
vol que vegi sa prosàpia el galliner,
és el primer que canta, de dotze a hora zero,
és altívol, orgullós de cresta, el primer.
No accepta la disputa de gallina ajocada
que proclama amb escarni que ha envellit.
Aixeca el bec i llença ploma suorada
ensenyant sarristera que amb olis han ungit.

----------------------------

4 comentaris:

zel ha dit...

Jo, si fos gallina, no em deixaria pas espantar per un gall amb perruca postissa, ja t'ho ben prometo...
M'agraden més els mascles (perdó per l'expressió) que no presumeixen de res, i mostren un cor sensible...com ara el teu, Antón. Petonassos!

rebaixes ha dit...

A eixes altures de la joventud ja no ens espanten gaires coses,poc a poc ens han vacunat o ens hem vacunat de quasi tot, encara que ens rebel·lem per que a les ferides ens hi tiren sal. Anton.

- assumpta - ha dit...

En la vida real, tantes vegades hi ha galls amb perruca postisa ! i que ens volen fer creure que es la seva. (sel's veu el "Plumeru").
Deu n'hi do com ha funcionat la imaginació amb aquesta fotografia, genial!

rebaixes ha dit...

Aquest tipus de galls son els hauriem de sacrificar per Nadal i destruir l'espècie.pensem que el diner és el problema degut a eixos galls. Anton.