dilluns, 22 de desembre de 2008

172 -- HAURÉ DE FREGAR-ME ELS ULLS...

foto flickr
21 – 12 – 08
Hauria de fregar-me els ulls
En un llambreig de pròpia impaciència
Per veure el mar.
El mar és lluny i no l’abasto.
Venen les gavines i xerricant a prop
Comminant-me a seguir-les.
Passen alts els núvols com boles de cotó
Esboirats o mig quiets entaforant-se en el cel.
M’estira pel braç com gegant el vent
O xiula bleixant lent suau de sobte.
I la sorra que em besa els peus
Calla.
Allà al lluny o al prop
Les gavines i núvols i vent
Van consumint el seu temps.
Jo, en la sorra, peu nu,
Sense moure la quietud del meu temps.

Hauria de fregar-me els ulls
I aquí en la sorra abandonar la ceguesa
I seguir gavines, núvols i vent
En vers un mar que m’espera.

--------------------
Voldria comentar per ser avui dia de preparació d'aquestes festes.
Tots desitgem la vida, aquí la veig en el mar. La sorra el nostre estatge,
Les gavines, nosaltres,nostra salut, i triem diner i temps, els núvols i el vent
els dos son volàtils... Sols això. Ara el lector
que canvii els ingredients i califiqui i clasifiqui..

8 comentaris:

Mariona ha dit...

Anton, molt maco lo poema i
molt ingeniós aixó de: "canviar els ingredients i calificar i classificar" de nou.
Per cert molt encertada la Carme amb lo seu comentari...i estic totalment d'acord!! i que duri.
Maco lo pessebre!! Endavant i bones festes altre cop

rebaixes ha dit...

De vegades et surten freses, idees que després resulten bones per lo insospitades... Avui ha sorgit aquesta que em dius.
No he pensat que carabassó és dels que cull el inefable hortolà Jordi.A veure si em surt quelcom de la clepsa i posso el bé de Deu que em vas enviar.Ho vull fer...
Un pessebre que sembla que visqui
com aquest alé que tu sempre em dones. Anton.

Carles Casanovas ha dit...

Rebaixes , és com si fosim germans,
En el principi de la meva bogeria poètica, tenia una obsessió per les
gavines, el mar, l'espai, el cel i el temps d'estimar.
Jo em pensava que això era transitori
i cosa de juventut. Veig que amb tu
també t'ha agafat la dèria. És perillós i adictiu, no és cosa de l'edad...és cosa de l'ànima. Millor
germà !!!

rebaixes ha dit...

Ets inefable.No em pensava trobar mai una persona com tu, però hi era... I entre gavines, i núvols i vent i sorra i mar ara em califica de germà, dec ser el germà gran per edat, però per altres circumstàncies comprovades... M'han dit, avi, però germà m'agrada també... Al teu costat no es pot llegir, que tu ja ho saps. No és pot descriure qui ets, no em surten les paraules. Germanet petit portat bé... Dolors, em sembla que teniu una persona al costat de les que no se'n venen ni compren ara.Anton.

montse ha dit...

Moltes gràcies pel teu amable comentari en el meu blog!!...
Per a mí és una gran satisfacció que trïis alguna de las meves imatges, per acompanyar la teva poesia. Per aquest bon ús, pots fer-ho sempre que volguis, i si a més ho poses que són meves, encara en fa més goig veure el meu nom i la meva imatge al costat de paraules tan plenes de sensibilitat!!
Quan tingui alguna estona, ja m'aniré passant per a descobrir les meves imatges i la teva poesia.
Qué hi ha primer, la poesia i vas a buscar la imatge que li va be o al inrevés? Cóm ho fas?
Aprofito per a desitjar-te unes Bones Festes

rebaixes ha dit...

Gràcies dper tot el que exposes.
Jo busco la foto i al veure-la con una llumeta se'm encen i ja està, és un instant. Jo el que voldria és fer-ho més bé. Hi han altres casos en que tinc lapoesia i busco, però és molt difícil trobar-la i encertar el contingut que ja no és com la prosa que un pot variar./ Quan trobo un raconet d'aquestos gaudeixo com un camell i és gràcies a la persona que m'ha vrindat l'ocasió. Bon Nadal i Bones Festes,Anton.

joan ha dit...

Bell poema hom s'endinsa, es frega els ulls i es desprèn de la ceguesa.
M'agrada!forapoi

rebaixes ha dit...

Ens tornem a veure, us enllaçaré quan pugui, us tindré prop i em serà més fàcil. Gaudeixo molt llwgint-vos, teniu una profunditat de mar i una altura d'everest. Ja sabeu que sempre us ho he dit. Bones fstes. Anton.