dimecres, 10 de desembre de 2008

161 -- A L'HORA FÈRTIL DEL DINAR.- foto pròpia i el primer vídeo..

Nota.- A baix del post hi ha el video que jo titulo...
EL SACRIFICI EN LA DANÇA


7 – 12 – 08

A l’hora fèrtil del dinar
besllum del sol s’ajocava
en porró, coberts i plats...
Ta cara emmirallava.

Les forquilles collint
i remenant les viandes...
La ma lliure feia dits
preparant – ne abraçades.

Estovalles quadrets vermell
encerclaven la taula
i els penjants serrellets...,
eren faldilla a cama.

S’ha fet menut el mantell...
Dues mans eren a falda.
les forquilles baixen dents
les mans creuen ditada....
.................................
....i pessic una ha provat
com gallina pica blat
en la terra desitjada.

video

EL SACRIFICI EN LA DANÇA.

Titulo aquest primer vídeo que poso al bloc. Me l'ha facilitat la Rosa Mª Abad.Veritablement és una meravella, jo vaig quedar impresionat i per això he fet el possible per col·locar-lo per que en tingueu cura, no us el perdeu. És una meravella !!

10 comentaris:

merike ha dit...

Poema meravellós! Igualment difícil de llegir amb un traductor però puc sentir la bellesa! Bona composició a la foto. Estic mirant a la televisió en Martti Ahtisaari que està rebent el premi Nobel de la pau a Oslo..

fada ha dit...

Aconsegueixes que el dringar dels coberts es converteixi en musicalitat del poema. Que senzill i que bonic. Deu ser que les coses senzilles són les més boniques del món. Un petó.

- assumpta - ha dit...

Mai hagués dit que d'uns coberts a taula pogués sortir-ne un "plat" tan deliciós. Felicitats, ho aconsegueixes amb aquesta dolça senzillesa que dona gust !
---
Amb el video, m'he quedat sense paraules, quina força de voluntat els 2, per poder tirar endavant amb la passió de la dança Impresionannnnnttttt !!!
---
MIL MILIONS DE GRÀCIES PEL POEMA QUE M'HAS DEIXAT EN EL MEU POST PER L'ANIVERSARI !!!
ES EL MILLOR REGAL !!!!!!!!!!!!!!
PRECIOS, PRECIOS, PRECIOS, PRECIOS!
NO SE COM AGRAIR-T'HO, GRACIES, GRACIES, GRACIES !!!!!!!!!!!!!!!
UN PETONET DES DEL NOSTRE COR !!!

rebaixes ha dit...

MERIKE .- Quina meravella tenir-te per aquí.Anton.

rebaixes ha dit...

FADA .- Tots portem els sentiments a dins, si els deixem que brollin com font, com airet suau, ens opoden calmar la sed o eixugar-nos la suor després de l'esforç,No tanquem les portes,...Anton.

rebaixes ha dit...

ASSUMPTA.- A part del que dius, he volgut col·laborar humilment en una celebració...
En quan al que em deies de RELATS EN CATALÁ avui ho he mirat una mica, no sé que fer,Si és difondre el que faig... Dis-me com ho faig. potser entrar en lector per conèixer el funcionament i després en autor?...Anton.

fada ha dit...

Ei, Anton, fa posar la pell de gallina. Mai deixarà de sorprendre'ns la capacitat humana de superació dels propis límits. Impressionant. Un petó.

rebaixes ha dit...

Sabia que t'agradaria, ets una persona molt sensible, crec. Anton.

Malketa ha dit...

Buf!He rebut el correu i he vist el vídeo. M'ha fet plorar, esgarrifar, alegrar...Déu n'hi do!La dansa és capaç de donar-t'ho tot, però també és una disciplina molt dura i de vegades és fàcil estar cansat i voler rendir-se. A mi em passa sovint i aquest és un bon exemple de fortalesa que m'ha servit moltíssim.
Precioses les paraules que m'escrius. En conjunt, per tot, GRÀCIES!

rebaixes ha dit...

Intuïa que feia una cosa assenyada. Desitjava que veiessis tu el vídeo abans de encoratjar-me a posar-lo en el bloc. Sé que ets una noia sensible i això m'encanta.Éstic content.Anton.