dimarts, 27 de gener de 2009

204 -- QUAN LA TRISTESA, EL DESENCÍS, EL PLANY S'AJUNTA

27 – 1 – 09.

Quan la tristesa, el desencís, el plany s’ajunta
i és amb tu, no et quedis quieta, mou-te.
Mira el terra que vols per tu i besa’l
amb el camí que fas de records i quimeres...
Trenca l’espill que et difama la cara
i enceta els ulls al horitzó que et clama
Busca en el llavi la paraula que consona
amb la mel a orella
i acull les mans al cor que batega
i que no marxi rere l’instant nefast.


Que brolli la font dels sentiments
que et farà viure el plor estret d’angoixa,
obrint en el record l’escletxa del demà
i temps vindrà a tu com infant a falda mare
buscant la protecció insondable
del futur que t’espera en nou camí.
Ja no és igual la passa que ara peues,
ja no és igual la veu que crida...
T’has despentinat al aire que et sorprèn
i et bufeteja la cara
i no et deixa avançar en ton destí.
Però de dins de les entranyes cansades
Encara queda el menut pretext,
el llevat que a la pasta dona impuls
per caminar el nou sender que et mira
i vol que et lliguis a ell per seguir.
26 - 1 - 09
- Poder, li digueren.
- Ara poder ?
Clar, poder menjar,
poder parlar,
poder pensar...
- No, home, no,
PODER MANAR !!!!
.......................

5 comentaris:

Assumpta ha dit...

Quan la tristesa, el desencís, el plany s'ajunta...

Em prenc les teves paraules com si fossin un consell... i no em quedaré quieta, em mouré...

Perquè poc a poc, vaig aprenent que cada poema el puc llegir i rebre com si fos un regal per a mi. I les paraules d'avui les podria anar aplicant una a una... i trencar l'espill que em difama la cara...

Gràcies per les teves paraules.

rebaixes ha dit...

Ha nascut allí com comentari, però m'han cridat per anar a la granja el visitador i m'ha quedat penjat. Quan he pujat, mira, ha sortit això. La M.M.Marçal ( quines tres emes més ben aprofitades ) I si mires una i altre poema, quasi res d'asemblar-se en el tema, i jo sé que ha nascut allí, no se si no hagués sigut tallat que hauria dit... Es el moment el que mana i escrius i surt sense ni pensar, quan es para... estas llest, jo quan no em ve una paraula que voldria, en poso la que sigui i continuo, de vegades surten trenets que xucuxucu i altres vegades,es queden a l'estació.
Bona nit, Anton.

Carme ha dit...

I doncs, Anton, que et penses que no m'agraden les trampes que ens proposes? Trencar l'espill, si convé... I tant! obrir una escletxa cap al demà... i escolar-s'hi d'amagat de la tristesa... i buscar tants menuts pretextos com calgui... per tirar camí enllà. Gràcies, bona nit.

Albanta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Albanta ha dit...

Hola Anton, et passe un meme que m'han fet arribar a mi... al meu blog el trobaràs!!

Petons