
M’acoltella el rumieg sec de la destral
que com cerç talla conscient la galta
i fereix llavis, finor de verge, trencant
la veu que engull vocals i es planta.
Tinc por del fred que marca ma de mut
que no engoleix el suc de la dolcesa...
Com circells m’arrapen esglaiat d’ensurt
per més que trenqui de fosca nit prebenda.
8 comentaris:
El fred que et talla els llavis i el front, i l'aire gèlid que semblen ganivetades.Bbbrrr!!I pensar que m'estava posant la jaqueta per anar a treure la gossa i a fora hi fa aquest fred que tan bé defineixes!
Tenia altres coses per posar-hi, però en un moment m'ha vingut la primera paraula acoltellar i he seguit i al cap d'un quart ja era a la red. Coses que pasen.Bona nit. Anton.
Molt ben descrit ... i m'ha fet pensat en aquesta setmana passada que he estat sense veu!
Per cert ... t'has plantejat mai d'incloure els teus poemes a Relats en Català??? Jo et llenço la pedra ... ja em diràs si la reculls !
Hola! Venia per a una visita.
Aquesta llengua és difícil.
Però sempre puc mirar la foto bonica, com una nena...
Bona nit!
no li tinguis por al fred, amb l'escalfor dels records
ASSUMPTA.- Jo sols penso en posar paraules,m'he lliurat una mica de contar les sil·labes i sols miro si al llegir té ritme, i segueixo amb la rima, fins escribint prosa de vegades hi caic... Jo gaudeixo escribint i abans de començar fins tinc una tensió de por, ara amb la pràctica surt això.
En quan a editar o que em se jo el que em dius...Tot el que veus als blocs ho he fet jo i no he mirat hores, avui ho deia a una persona, aquí a Blogger he alcaçat un tracte exquisit.Explica que és això, jo no vaig per a triomfar en res, és el meu caracter.Bona nit. Anton.
MERIKE : Si nosaltres volguessim fer el fas tu, vaja compromís... Jo imposible... Bona nit, petons. Anton.
JESUS.- tU SEMPRE AMB LA PRECISIÓ, JO DIRIA QUE TENS FERMADA CURTA LA POESIA MATEMÀTICA.ANTON.
Publica un comentari a l'entrada