dimecres, 18 de novembre del 2009

446.-FIRMARR DE CUL O FIRMAR DE PLOMA.. fotos Picasa de Mariona.

Mireu, jo la vaig batejar, garrafa de vuit litres, que no m'estranyaria que peses bastant més.

en el seu medi
Un home que passa dels 80 anys i que la Mariona ens li va tapar la cara, potser per que ens fixem més amb les carabasses

...........................

Ara potser no s'usa tant però abans per desitjar bona salut als companys quan un se'ls trobava hi havia expressions con aquestes que portaven un bon desig. Ja has fet bona firma, o també Ja has firmat avui.

Recordo que en un treball col·lectiu del poble per fer un reg per multitud de finques, els estris com paelles, cassoles, etc. es quedaven amagades al lloc proper per no traslladar tant de fato cada dia. Es veu que un ximplet anava a hores cautes i hi posava la seva FIRMA. Quan el varen enxampar que tot pecat té pecador li imposaren en el bateig del seu renom la fàcil paraula de CAGAMANDÚRRIES ( cagabandúrries).

Parlant de firmes he escoltat una notícia i he fet aquest poti poti per fer-nos un rialla que com dic després del riure ve el plorar. Anton.

FIRMAR DE CUL

O

FIRMAR DE PLOMA

..........

El consell era firmar

Si volia estar-ne sa.

Ell hi anava cada dia

Quan al ventre convenia.

Un dia el fill gran vingué

I li ensenyà un xec paper.

- Firmeu-me aquí. M’ho exigeixen

Allà al banc em desconeixen.

( Barallats passant rosari,

Els dos pujaven calvari.

El fill s’havia endeutat

I no té ni un trumfo al plat.

Al pare amenaçaré

Conte corrent i escaquer

I si el ruc no me’n fa cas

Ganivet al pit clavat ).

Espantat l’home ha firmat

I ara és ell l’hipoteca’t,

Doncs, el fill li ha manllevat

La seva fonteta al banc.

..................................

Abans de firmar paper

Passeu-lo pel cul primer

I segons vegi aquell ull

Sabreu que és que fa ferum.

......................

dimarts, 17 de novembre del 2009

445 -- EL PAGÉS LLUNAT ...fotos MARIONA


fotos de carabasses de considerable envergadura
del album Picasa de Mariona.
les carabasses son de la producció del seu pare Jordi.


EL PAGÉS LLUNAT.-

Escrit d’Antoni Fortuño Sas – 15 – 11 - 09

...........

L’escriptor ens va contar

que un bon pagès cossetà

conreava un fonoll

- Fes d’escala fins al sol...!

Un dia de nit de lluna

Entre les deu i quarts una

L’escala en va disposar.

Quan era bon xic enlaire

Relliscà i perdé son aire

I al terra quedà llunat..

entrat a http://tumateix-jocs.blogspot.com per el concurs

dilluns, 16 de novembre del 2009

443.-- HOMES DE LLUNA.- foto google imatges



HOMES DE LLUNA.

- Escrit d’Antoni Fortuño Sas – 12 – 11 - 09

L’escriptor era com el pagès, els dos miraven la lluna. L’un imaginatiu, l’altre vivia a Cossetània i allí per netejar, el fem dels animals, es respectava la lluna, si no volies tenir puces. El fonoll també el consumien amb les olives a la gerra. Coses d’escriptor i pagès de Cossetània.

...........Enviat a http://tumateix-jocs.blogspot.com/

dissabte, 14 de novembre del 2009

444 .- PARÈMIES.. 300.000 registres.

A la velocitat de la llum
Victor Pàmies hi és al punt
----
Per poder-les llegir totes
lligueu-vos ben bé les botes
......
Per seguir-lo sense pressa
que els xivals no facin fressa
.....
Agafeu cadira tova
si pot ser sigui de bova
......
Un gotet d'aigua a la vora
i amb calma tingueu bona hora
..........
No cal còrrer per fer tard
el sopar el teniu pagat.
......
Feu-ne cas de les Parèmies
No feu cas de les pandèmies.
-----
En trobareu de boniques
amb kirikiks de kikes
......
Eixes son de la collita
que les recitava la Rita.
...............
La meva àvia Dolores
Pàmies Vinyes, sus labores
ja recitava en los Lores
aquests versets de favores.
......
Perdoneu meva arrogància
sols del fet en faig constància.
......
Que segueixi sa fal·lera
que té un riu de bona llera.
......
Quan arribi al milió
Déu ni do, Deu ni do
.....
Nostre desig ben complert
UN PREMI PEL SEU CONCERT.
.......................................Anton.






divendres, 13 de novembre del 2009

442 -- A VORA D'ALTES EL PLANTAREN... foto reporteros sin fronteras

Per al Joc literari nº 133 de Jesús M. Tibau

13 – 11 – 09

A vora d’altres el plantaren,

menut com un escagarniu,

sa força de brot li donaren

les arrels que marcaven son destí.

Va créixer segur de sa niuada,

volia veure el sol i el blau de cel

i pujava amunt cada anyada

superant en l’albereda a tot donzell.

Quan la primavera de goig es vestia,

el verd maragda tenia en ell nou cell

i amb fullam tendre la joia assolia

de ser-ne el més ufanós, el més valent.

Ombriu per tota cuca projectava,

allotjava en ses rames garses, gralles i corbs,

reietó i verderol en branquillons culivava,

Era raser d’estiu per tot el mon.

Quan les primeres gelades feien meta,

tot el fullam verd de son vestit

sabia que era hora, que en sa pleta

canviessin les fulles el color d’estiu

i que fessin coloraines per la catifa

que sa policromia fos collage intens,

que una a una a terra fessin rifa

per que la princesa adornés sos peus.

I així ho fa cada any i no s’ho salta

ell honora a sa dama la Tardor

i espargeix son vestit, no li fa falta.

Prepara son cos que dormi un seré repos.

dijous, 12 de novembre del 2009

441 --TOTHOM TÉ SEVA TARDA.......foto reporteros sin fronteras

A veure si em ve una mica d'inspiració i compleixo el meu propòsit escrivint tota la setmana del tema de la TARDOR. Avui aprofito un joc de paraules que feia ahir. He tingut un dia complicat de feina i ni a migdia he pogut obrir la meva arma de disparar missatges. No sempre floreix la rosa a gust per obsequiar als visitants.Anton.

11 – 11 – 09

Tothom té seva tarda,

Tarda que volem

Tardi prou.

Que la tardança

De la tarda

Arreplegui

Llarga tardor.

..............

- Tarda, tarda,

Fes tardança en tardor.

Tardor tardana

Guarda tarda

Esperant sana

Tardor.

dimecres, 11 de novembre del 2009

440 - SE LI FA TARD EN LA SEVA TARDA.... foto google imatges

foto google imatges

Se li fa tard en la seva tarda,

ja no somnia com per llà als quinze anys.

La suor del temps li ha portat basarda

i ara que és tard, ja no tornarà la tarda...

Els segons no reculen ni que paris paranys.


En les celles hi prospera la tardor tardana,

va vivint la tarda que retarda ben prou,

però al tard es pon el sol de sa sardana,

ses passos de tardor fan muntanya plana...

son respir no tarda en ofec, tardor li plou..


Son goig de nets que belluguen a vora,

el consola al tard del eclipsat llumí.

Sent els catúfols on l’aigua dolça plora

i somriu i belluga i omple got que implora...

No busca el tard de tarda fora,

seva tardor porta infinit.

dimarts, 10 de novembre del 2009

439 -- TARDOR...!! LES FULLES D'ARBRES... fotos montse subirats.

fotos de Montse Subirats

Tardor ..!!!

Les fulles d’arbres,

- calcetes mig plegades-

revolen amb cuixes

de fi vellut

Paraigües oberts

les fulles anhelen

colonitzar l’asfalt.

Tardor ...!!!

Finestres tancades

al vent que alena

empenyent bromall.

El fred primer de glaç

suca en balcó

abans florit

per cuixes verges

quan el sol remira.

L’abric i bufanda

guarda la tossera

que lloga mocador

i el caliu de llum rellisca

en pedrís i banc

arraconat

on el plaer velleja.

Tardor ...!!!

Escanyada llum

circula entre boirina

i l’alè llença fum

en boques enrogides.

Les mans a butxacó

busquen llumí calent

on els dits freguen

una llar de foc.

Tardor ...!!!

Asfalt mullat

empina el porró

vigilat

per ulls de finestres...

Vidres buscant sol

Tardor ...!!!

................................

dilluns, 9 de novembre del 2009

437.- NINGÚ MIRA EL MEU MIRALL............

9 - 11 - 09
Ningú mira
el meu mirall.
Tots tanquen ulls
en veure'm.
Fa molt de vent
i la pols circula.
Fins les pampes
dels ceps exauts
xoquen en mos peus
i volen que
les esmicoli,
fent-les minúscules
per còrrer fàcil.

Prefereixo el most
o el vi novembrat
per un sant Marti
d'espinyolament
i espellofament
fet suc.

Les fulles son bon coixí
El vi m'emmiralla
i el vent no hi habita
quan dormo
i el mirall reposa.



divendres, 6 de novembre del 2009

436 --CINC ESTILETS PUGEN A L'AIRE...



5 – 11 – 09

Cinc estilets pugen a l’aire

- arbrets senzills de fulla verdosa

alegren paret, porta desbancada...

Avui passa la processó.

Totes volen honorar feliç visita,

volen que ningú vegi corcada fusta,

que tot sigui prémer mans joioses

en dia gloriós pel carrer.

Els han ruixat amb l’esperit alegre,

i el vestit nou l’han polit de goig i joia...

Allí formadets dissimulen les destrosses

de paret vella i porta d’adéu final.

Faran la seva feina estenent gràcies

ells, li faran l’ullet a tot qui se’ls miri,

posaran la sal en plena olla de recapte

i el sucre en la mirada del foraster,

dijous, 5 de novembre del 2009

435-- RÒNEGUES PARET I FINESTRETA.... foto finestres/ventanas


foto finestres/ventanas

2 – 11 – 09

Rònegues paret i finestreta,

Qui sap si un dia feren gran servei

A persona altiva de la llum inquieta

O a cuina per servir algun rei.

Avui ningú, quatre xavos en dona.

Tot apareix amb feréstec abandó.

Algun pot dir que és el cerrell de morta

I que ja mai sembrarà nou record.

dimecres, 4 de novembre del 2009

434 .- PER DESCOBRIR EL FUTUR... foto pròpia

He trobat aquestes fotos i d'altres del mateix dia d'una representació castellera a La Torre de l'Espanyol, el meu poble, al voltans del 1985, és una colla de Reus, que ens va alegrar el dia amb els seus castells. No puc recordar el nom de la colla, sols en va venir una part, però va fer una exhibició per l'encant de tots nosaltres. Se que a l'Assumpta i segurament a d'altres els farà gràcia i si voleu més fotos les guardo, però no hi vaig posar la data de l'encontre.
La dificultat de pujar un castell humà m'ha inspirat aquests trenets.Anton.

3- 11 -09

Per descobrir

veure i mirar el futur

ens hem d’enlairar ?

...................

Es va pensar en fer,

muntar, construir

una torre humana.

...................

Es reuní força gent

i s’uniren abraçats

de ventre i paraula

els capaços partidaris.

....................

Feren folre, feren pinya,

tots els criteris

totes les penses.

...................

Però als més lleugers...

- Pugeu a veure el futur -

els incitaren .

Pujaren amunt...

Al més menut de pes

que seria qui veuria,

primer, el futur

li vingué la tos,

caigué....

I allí acabà el periple.

.........................

El futur és cada instant.

el tenim al davant

sempre, cada dia.

No cal pujar a dalt...

....................

dimarts, 3 de novembre del 2009

433 --L¡HOME SOSTÉ EL MIRALL...fotocomunity


foto de fotocomunity

2 – 11 – 09

L’home sosté el mirall

i s’hi veu la cara lluenta,

sap que és ELL.

....................

Un esbojarrat

el sacseja

i el mirall, cau.

el mirall s’esclafa, s’esmicola

fent-se granets vius de sorra,

com papallonetes

de llum pròpia.

.................

En el mirall sencer

s’hi mirava una cara...,

EL DICTADOR.

........................

Ara, esmicolat el mirall

es reflexen en els trossets...

tantes cares... !!!!

...................

Si els bocinets creixessin,

es fessin miralls complerts

quants

DICTADORS....

.................

Farien falta molts esbojarrats

per trencar tant de mirall

......................

I si aquests miralls creixessin...

fins que tots tinguessin

el seu mirallet...

.........................

Ni han, encara, que volen

un sol mirall

EL SEU

i que mai és trenqui.

dilluns, 2 de novembre del 2009

432 -- LA PARED LLISA, SENZILLA... foto de la Cris

nº 3

foto Cris del blog finestres/ventanas

- Lloc, Requena- València -

2 – 11 – 09

La paret llisa, senzilla, petita,

portava finestra per donar a cel·la llum.

El frare que dins hi resava seva vida

sols collia un raig del sol perfum.

L’obertura funcionava amb tancat de fusta

que el monjo tenia sempre, sempre obert.

Era la connexió amb l’exterior, la ruta

de la claror per on ses oracions anaven al cel.

dissabte, 31 d’octubre del 2009

431 -- UNA VIDA VA VENDRE PEIX.... foto JUAN ORTOLÀ


foto Juan Ortolà.-- FOTOERASE

A tots els de la xarxa, em visitin o no.

Conserveu el que teniu d'estima

als que ja estan a la penúltima edat,

serà el vostre tresor ... sempre

31 – 10 – 09

Un dia va vendre peix i pels colzes parlava,

li quedà el glaç del gel en malmesa carn.

La cara solcada amb rius i barrancada

i el cabell blanc conformen son polit mirar.

Ha viscut molt, ja res la ressuscita,

la sang jove d'un dia, ja és suc que no té guany.

Ara viu sola, no té ningú,... Son cabell pentina

i mira en dins el que fou son cel amb seus ulls blaus.

divendres, 30 d’octubre del 2009

430 -- EL LLORO VERD... un conte meu

TEATRE EN LA XARXA

COMÈDIA EN UN ACTE

Fora de concurs per que no arriba a les cent paraules- voluntàriament-, i l'altre que vaig escriure també, me l'han renunciat per que sobre passava... Però jo he gaudit escrivint. Que vull més com a premi si a la meva edat puc fer això i estar aquí? El premi ja el tinc quan vosaltres hi poseu la vostra consideració venint a llegir i a demés en feu comentari. Aquí tinc el PREMI I GRAN...!!!! Gràcies a tots pel ajut que doneu a una persona de la penúltima edat. Per aquí en ronden poques... penseu que vosaltres també hi arribareu i, aleshores, buscareu la veu de la joventut per sentir-vos tal com vareu ser, joves. A la nostra edat els amics que teniem, molts han marxat, i ens trobem sols amb les nostres cabòries i no tenim ni els reflexes de la joventut però tenim encara el delit de la Pau, de l'Amor i de la Llibertat per tots. L'avi Anton

DESCANS

Algun refresc ens anirà bé. trieu de la prestatgeria. Son cuits d'aquest matí.En tinc de posats a la xarxa uns cinc-cents, i en el rebost de guardats, uns mil cinc-cents.

.........

1--La poesia és un escrit, el poeta un sentiment.

2--Cada segon és important, Amb molts segons omplim una vida.

3-- Si menteixes perdràs el camí de retorn. Ningú escolta al mentider per segona vegada.

4 -- Si vols ensenyar a altre, que ho vegin els seus ulls. La parla se l'emporta el vent.

Un dels primers que vaig fer com a regal.

Ningú vol la culpa, però necessitem el cul per seure i el pa per menjar.

.........

EL SAINET.

EL LLORO VERD

28 –10 – 09 .... Escrit d’Antoni Fortuño Sas

Clar que l’amo del lloro no l’havia trobat. Havia pirat per que per esmorzar, dinar ,sopar ...ensiam, Al ser cosa verda es tornava verd .Una tomaca o que em sé jo altra verdura i no hauria adquirit aquell color verd cansat.

Va volar fora, i no pensava tornar. No volia més enciam.

L’amo va posar un paper escrit anunciant a tothom la pèrdua del lloro verd.

El lloro passà per allí llegí l’escrit ..., a demés de posar-hi una plantofada verda com el que menjava, hi va escriure amb el bec...

- Estic cansat de tant enciam.

97 paraules.

dijous, 29 d’octubre del 2009

429 -- QUAN NO ENS MOVEM.... fot google imatges


28 – 10 – 09

Quan no ens movem

I el camí ens fa por

Per el fracàs...

Som uns covards.

Qui no camina

No avança,

Tampoc ensopega.

Quan no ens movem

Sembrem el fracàs

Que ens fa inútils.

Val més el relliscar

I aixecar-se.

Sentir el dolor

Material......


L’esperit ja es cuida

De moure la voluntat

Anul·lant el fracàs.