28 – 10 – 09
Quan no ens movem
I el camí ens fa por
Per el fracàs...
Som uns covards.
Qui no camina
No avança,
Tampoc ensopega.
Quan no ens movem
Sembrem el fracàs
Que ens fa inútils.
Val més el relliscar
I aixecar-se.
Sentir el dolor
Material......
L’esperit ja es cuida
De moure la voluntat
Anul·lant el fracàs.
3 comentaris:
Doncs jo no pararé de caminar.... avançar, dia a dia, i cap enrere ni per agafar impuls!!! :) Una abraçada Anton!
Quan no ens movem... tampoc vivim gaire, oi, Anton?
Millor relliscar i caure i aixecar-se que no bellugar-se.
Ai, Antón, això hauria de ser una pregària a recordar cada dia...quanta humanitat, valentia i humanitat... podríem dir que ens compartim també en aquesta mena de pregària d'amor quotidià... Un petonàs estimat...I perdona'm no passar sovint, aquest curs em dóna molta molta feina, però els nens s'ho mereixen tot!
Publica un comentari a l'entrada