dijous, 29 d’octubre del 2009

429 -- QUAN NO ENS MOVEM.... fot google imatges


28 – 10 – 09

Quan no ens movem

I el camí ens fa por

Per el fracàs...

Som uns covards.

Qui no camina

No avança,

Tampoc ensopega.

Quan no ens movem

Sembrem el fracàs

Que ens fa inútils.

Val més el relliscar

I aixecar-se.

Sentir el dolor

Material......


L’esperit ja es cuida

De moure la voluntat

Anul·lant el fracàs.

3 comentaris:

Cris (V/N) ha dit...

Doncs jo no pararé de caminar.... avançar, dia a dia, i cap enrere ni per agafar impuls!!! :) Una abraçada Anton!

Carme Rosanas ha dit...

Quan no ens movem... tampoc vivim gaire, oi, Anton?

Millor relliscar i caure i aixecar-se que no bellugar-se.

zel ha dit...

Ai, Antón, això hauria de ser una pregària a recordar cada dia...quanta humanitat, valentia i humanitat... podríem dir que ens compartim també en aquesta mena de pregària d'amor quotidià... Un petonàs estimat...I perdona'm no passar sovint, aquest curs em dóna molta molta feina, però els nens s'ho mereixen tot!