dijous, 5 de novembre de 2009

435-- RÒNEGUES PARET I FINESTRETA.... foto finestres/ventanas


foto finestres/ventanas

2 – 11 – 09

Rònegues paret i finestreta,

Qui sap si un dia feren gran servei

A persona altiva de la llum inquieta

O a cuina per servir algun rei.

Avui ningú, quatre xavos en dona.

Tot apareix amb feréstec abandó.

Algun pot dir que és el cerrell de morta

I que ja mai sembrarà nou record.

5 comentaris:

Cris ha dit...

Una altra finestra estimada per mi, per que m'en han explicat la seva història.... ara si, tancada i barrada desde fa molt de temps, qui sap si un dia el cerrell s'obrirà i entrarà aire fresc per ella.... Gràcies Anton,una abraçada i gràcies per l'explicació dels trenets, ah, i altr vegada un poema preciós, i tant que si :)

berta ha dit...

Anton, tal com tu em deies que els erms poden esdevenir bosc, també podria ser que algú arreglés la casa i la finestra. Clar que potser seria una altra finestra, no pas la mateixa. Molt maco el poema!

Patrícia Montañés ha dit...

Agraeixo molt que pensessis en mi per al bloc contes divers. Ara m'hi he passat i faré una ullada, aviam com va! Segur que m'animo i algun dia veuràs una publicació meva!

Gràcies Anton per tots aquests ànims que em dones amb cada comentari! Un petonet

Assumpta ha dit...

Ui, Anton, no creguis, eh? Que hi ha gent d'aquest ricatxons que els hi agrada gastar-se la pasta restaurant cases així ;-)

- assumpta - ha dit...

De ben segur que algun dia, temps enrera varen fer servei, no sé si gran o petit, però a la família que hi vivia li deuria fer.
Ja sap que em fa peneta de veure aquestes finestres i portes velles, tancades a pany i forrellat, però alhora, si elles poguèssin parlar, agrairien tant els teus trenets com les fotografies amb que ens obsequia la Cris.
Un cop més, gràcies Anton, per aquestes boniques paraules.
Un petoneeet!
;)