dijous, 18 de novembre de 2010

RAMIRO - 2.-- RELATS CONJUNTS

RAMIRO – 2

A dalt de l’artefacte es sentí com déu que és el que ell desitjava.
Li va xiular l’orella esquerra. Renoi. El mòbil? S’havia quedat amb el boc i el gos. Decidí baixar al lloc seu de sempre i ...abandonar... Amb una altra ricada podia fer-se déu.
Inflà la camisa amb il•lusions noves i cap a baix tartana que allí faig falta.
-Us esperava. Aquí no es pot governar- deia el boc al veure’l
-Què ha passat, noi? Has tingut moltes visites. Qui son aquests pintats a la paret que se’n riuen... ? Que no saben que això és propietat nostra, no seva... ?
- No han escoltat raons, diu que la llei els empara...
- Que et volen comprar les ovelles i potser a tu i al gos...? I no et volen pagar res ?... I se’n en riuen sense parar de nosaltres deixant els seus cartells de propaganda?
- Volen que votem tots...fins els cabridets que no ,amen...i, a tots, ...i que després...
- Que botem, així, alegrement... ? I si ens trenquem una cama que passa ? Qui ho paga ? Deuen estar acostumats a manar que se’n en riguin a casa dels altres. .. I son una bona colla. .. i mira, en l’altra paret també... si que disposen de caler per poden airejar la seva figura... i de oca a oca i tiro... ja he fet bé de baixar. Els hauràs de fotre una ricada al cul i fer-los desaparèixer... mira ja els cedeixo el lloc meu que havia conquerit a l’artefacte i que s’hi quedin que nosaltres ja ens arreglarem sense ells per aquí. Allí estaran ... COM AL CEL I QUE NO TORNIN.
-Potser em cansaré de ricar, per que entre els que veieu a la paret i el seguici... em faltaran forces...
- Si me’n ensenyes, jo també tinc el cap dur... I quan convé, convé. Mira, el que et dic, que no tornin Que jo no me’n en ric de les ovelles, que totes tenen el seu nom i les tractem ... Res, digues-li al gos que ens avisi si tornen...

I l’artefacte, a dalt, feia el seu curs...

2 comentaris:

Elfreelang ha dit...

M'he quedat bocabadada!molt original el teu relat i divertit fins i tot...l'artefacte...ramiro2 és clar...

Pilar ha dit...

Ets una font inesgotable de creativitat, Anton. M'agrada veure't tan actiu, amb uns relats que enganxen.